Carles Pellicer se’ns representa aquests dies per la ciutat amb una instantània que ens mostra al candidat afable, amb un somriure reconfortant, sense corbata ni fixador al cabell. Però no és aquesta l’única fotografia de campanya del polític convergent. En d’altres punts estratègics de la ciutat han aparegut d’altres imatges on Pellicer se’ns presenta amb el seu equip, el que proposa per governar la ciutat si la deessa fortuna de les urnes li somriu favorablement el proper 22 de maig. Curiosament a la fotografia hi surten els 14 primers integrants de la llista. Per tant, la majoria absoluta que deu somniar el candidat. Crida l’atenció, però, que a la instantània hi ha una candidata que sembla un monument. I no és pas cap joc de paraules. La fotografia està captada al costat mateix de la Prioral, just davant de l’escultura AL VENT, obra de Salvador Jassans. Reprodueix un nu femení que s’inclina cap al costat deixant-se portar pel mestral tan característic de les nostres comarques. La imatge sobresurt per damunt de la Montse Gené -candidata d'Unió Democràtica de veu contundent i molt ben impostada- i diries que és una més de la candidatura. De fet sembla que faci l’onada davant de l’excel·lència de l’equip de Pellicer i que s’inclini per tocar el caparró del Marc Arza que, a la imatge, encara llueix el seu antic pentinat lluny del new look convergent que ha adoptat en campanya.
S’ha de dir, això sí, que la resta de protagonistes de la fotografia són de carn i ossos. Al Pepe Jofré, i atenent la seva alçada considerable, el van fer posar cap al darrera per evitar que semblés el gegant convergent. En la perspectiva, en un segon terme, la seva planta queda més discreta. Al Pellicer se’l veu content, com dient “Ja tenim equip”. I certament no li falta raó atenent que té, just al seu darrera, a un dels millors jugadors de futbol que ha donat mai aquesta ciutat com és el Santi Juncosa. Fill del mític Josep Juncosa (històric jugador dels anys 40/50 que del Reus va saltar a l’Espanyol i a l’Atlètic de Madrid i que va arribar a ser internacional amb Espanya) el Santi va formar part d’aquell històric equip del Reus Deportiu que va aconseguir el primer ascens dels roig-i-negres a segona B l’any 1981. Va ser una temporada memorable. Juncosa és actualment professor de gimnàstica a La Salle on forma persones mantenint l’essència més noble de l’esport. La Salle ja ho té això, ho dic per experiència. I la seva filla és l’artista Maria Bonet, una noia encantadora que va saltar a la fama participant a l’exitosa sèrie televisiva LOS SERRANO. La Maria va compartir promoció a la classe dels “Hermanus” amb la model Silvia Massó, filla del número quatre del partit popular Marcos Massós. No em negaran que aquella promoció a La Salle devia ser per emmarcar-la.
Però deixem aquestes qüestions –tanmateix més pròpies de la versió local de l’Hola- i parlem de la resta de protagonistes de l’equip de Carles Pellicer. Hi veiem al Quimet Sorio, rialler i ben disposat a sumar en benefici de l’entusiasme col·lectiu. A mi m’agraden aquesta gent que sempre tenen la rialla als llavis. Transmeten bon rotllo. En aquest sentit el Quimet és entranyable. I també s’ha de destacar el jersei llampant de l’Hipòlit Montseny. Algú em deia l’altre dia que semblava “la taronja mecànica”. Per ajustar-nos a la realitat de la seva ocupació professional l’hauríem de definir més com “la taronja ceràmica”. I ja em perdonaran la broma tan fàcil que acabo de fer.
Però el que més m’ha sorprès d’aquesta imatge és el candidat Jordi Balust. I no ho dic pas pel pentinat, l’alçada, la rialla o el jersei. En la imatge del cartell -a la part superior d’aquest article- el veiem dret al costat del Quimet Sorio. Però a la mateixa imatge que il·lustra el díptic publicitari que s'envia pels domicilis de la ciutat, i que poden veure a la part inferior d’aquest mateix post, Balust s’ha “teletransportat” i apareix situat entre Joaquim Enrench i Pepe Jofré. No em negaran que tot plegat és un autèntic Expedient X. A més s’ha canviat de roba i tot, porta una altra camisa, al més pur estil Mortadelo. Queda clar que alguna cosa es mou a Convergència i no és pas la candidata que és un monument. Aquesta em sembla que es va quedar de pedra veient les habilitats del candidat convergent en qüestió. Tot plegat una altra de les coses insòlites del #reus22m.
