Ahir al matí vaig anar a fer unes gestions a la plaça del nen de les Oques. I vaig decidir arribar-m’hi tot travessant el mercat ambulant dels dilluns. M’agrada passejar entre aquell aiguabarreig de parades i persones on es genera una dinàmica interessantíssima. Sempre m’han fet gràcia els crits dels venedors proclamant la seva última oferta per captar l’atenció del possible client. Tot just passant pel costat d’una parada de calces, calçotets i sostenidors -és curiosa, per cert, l’altíssima presència d’aquesta mena de productes entre els marxants- hi vaig veure un d’aquests homes que es dediquen a la venda ambulant il·legal. Una il·legalitat de la que ell, el venedor, n’és una víctima més. És l’últim esglaó, el més dèbil, d’un sistema molt perniciós. Bé, al que anàvem. L’home se’m va atansar per oferir-me diverses pel·lícules. La meva resposta immediata, però, va ser rebutjar el seu oferiment. Però va ser aleshores quan vaig adonar-me que un dels DVD que sostenia a les mans tenia una estreta vinculació amb la ciutat “NaufERC, quan perds el rumb” es titulava i s’acompanyava amb el subtítol “Tot allò que no sabies sobre el 22m i mai t’havies atrevit a preguntar” http://vimeo.com/24624057 . El més impactant, però, era la imatge de la caràtula. S’hi podia veure a l’Àngel Cortadelles caracteritzat amb l’aparença del nàufrag més famós de la història del cinema. Em refereixo a Tom Hanks en la reconeguda pel·lícula del mateix títol. Tot mirant-me els crèdits vaig comprovar que es tractava de l’última creació de la productora EL CAP DE LLUÇ autora, entre d’altres, del celebrat GRIS, L’AJUNTAMENT del que en vaig parlar fa dies. Per tant tenia a l'abast l’última producció de la celebrada cartellera del #reus22m. Vaig decidir comprar-la. Això sí, ho vaig fer de manera discreta, no fos cas que la Leonor Bartolí, la simpatiquíssima presidenta de la Unió de Botiguers, em descobrís i posés el crit al cel -amb tota la raó del món- per afavorir la venda il·legal.
A l’arribar a casa, i quan els Baiges petits ja dormien i la meva dona tenia coses millors a fer, vaig decidir veure-la en la intimitat. N’hi ha que en les mateixes circumstàncies mirarien un altre tipus de “pel·liculotes”. Però a un servidor la pornografia que l’excita últimament és una altra. I em vaig trobar, com era previsible, amb un remake de l’oscaritzada pel·lícula de Tom Hanks inspirat en el naufragi d’Esquerra Republicana a les municipals del #reus22m. El nom dels protagonistes, que es poden llegir només començar, són molt eloqüents: Àngel CURTDIDEES, com a polític naufragat; Esther ALBARTRINA, en el paper de pilota; i Ernest NO PARIS, en una desaparició estel·lar. La pel·lícula arrenca en el moment en el que l’avió de Hanks pateix el sotrac que fa perdre el control als pilots i que acabarà provocant la seva col·lisió. Una imatge que equival, segons llegim en els subtítols, a les vuit del vespre del 22m. A partir d’aquí el discórrer de la pel·lícula -que supera els 11 minuts i que per tant cal considerar un llargmetratge si la comparem amb els films que l’han precedit a la cartellera electoral- burxa en la ferida republicana i també en la de l’Ernest París de manera sagnant. He de reconèixer que fins i tot aquestes escenes punyents em van generar un cert malestar per allò de continuar fent llenya de l’arbre caigut. O, millor dit, serradures. Em va cridar l’atenció una de les frases que pronuncia Hanks Cortadelles a l’arribar a l’illa “Quina nata!”. Això mateix em va dir no fa gaires dies un alt dirigent d’Iniciativa al valorar els resultats “Ens hem fotut una nata!” em va dir de manera molt gràfica. Si Hanks és Cortadelles, l’Esther Alberich -a qui es presenta com “Albartrina” per qüestions òbvies- és la famosa pilota Wilson amb la que Hanks Cortadelles la fa petar per amortir la solitud de l’illa. A l’acabar la pel·lícula se’ns descobreix allò que va acabar passant quatre anys després del naufragi “ambdós van tornar a encapçalar la llista republicana -a l’illa, és clar- i van guanyar per majoria absoluta”. Després també va arribar una crisi interna que va desembocar en una escissió en el partit i que -cal pensar- va provocar un empat tècnic a les següents municipals.
Curiosament mentre m’anava mirant la pel·lícula en qüestió em va arribar la notícia d’un altre naufragi. En concret va ser amb una piulada al twitter on se m’informava d’una notícia transcendent, gairebé històrica, ocorreguda a la seu dels socialistes a la plaça del Castell. El reporter del Diari de Tarragona Francesc Gras -Gras Tercer al Món de Reus- comunicava a la xarxa que Lluís Miquel Pérez, finalment, no prendria possessió del seu càrrec de regidor deixant com a portaveu del grup municipal a Teresa Pallarès. Guillem Ramos-Salvat, del delcamp.cat, centrava la seva atenció informativa en un altre conflicte bèl·lic “Pallarès guanya la batalla a Lamas” deia la bèstia del periodisme local. Per cert, la foto que acompanya la notícia al delcamp.cat i que el lector pot veure al final de l’article és molt il·lustrativa. Un Pérez circumstancialment rialler té a banda i banda, respectivament, a la Teresa Pallarés i al Jordi Lamas amb els braços creuats i amb la mirada perduda al terra amb posat molt seriós. Les meves criatures de vegades fan aquest mateix posat quan es barallen. Ves que aquí no hagués passat el mateix amb els protagonistes de la foto. Per cert, com era de preveure Ramon Urgellès tampoc prendrà possessió del seu càrrec de regidor. No és la primera vegada que els hi passa això als socialistes. Fa quatre anys Teresa Felip també va renunciar al lloc que s’havia guanyat a les eleccions al veure que amb el pacte de govern perdia la regidoria de cultura que havia d’ocupar en favor de l’Empar Pont.
En qualsevol cas tots aquests moviments segueixen demostrant que estem davant d’una època de canvis a l’ajuntament de Reus. Una època realment històrica, amb la desaparició “política” d’alguns dels protagonistes que han format part de la nostra vida durant aquests últims anys. Per ells, com succeeix als films americans, ha arribat el seu THE END. I mentre uns passen, d’altres comencen la seva pròpia pel·lícula. Avui mateix, sense anar més lluny, s’inicia a l’ajuntament el rodatge de “Mireu-nos amb ulls d’amor“ amb Carles Pellicer i Alicia Alegret. Esperem que les aigües tèrboles on encara neden alguns nàufrags del #reus22m no acabin esquitxant les primeres escenes de la gran història d’amor del Món de Reus.
 |
| La roda de premsa posterior a l'assemblea socialista (Marc C. Griso, delcamp.cat) |
