 |
| Pérez i Pellicer abraçant-se a Canal Reus Televisió |
Hi ha moltes accepcions sobre l’anomenada “abraçada de l’ós”. Me’n quedo amb una, la que diu que els protagonistes s’abracen bàsicament per bloquejar-se, per immobilitzar-se mútuament. Aquesta és la sensació que he tingut aquest migdia al veure a Canal Reus Televisió la contundent abraçada que s’han dispensat Lluís Miquel Pérez i Carles Pellicer al coincidir al seu col·legi electoral, a l’escola Prat de la Riba. Després d’una breu conversa un s’ha llençat als braços de l’altre. No hem sentit el que es deien ja que la veu en off, l’home empresa de la tele Jaume Vich apuntava “en un to cordial s’han abraçat i s’han dedicat molta sort”. A casa -avui teníem convidats- un dels comensals ho ha dit clar i català “Qui s’ho creu això que s’han desitjat sort? Però si no es poden ni veure!“. Certament aquesta escena és d’aquelles que no saps ben bé com valorar-la. Si durant tota la campanya s’han regalat mútuament retrets i desqualificacions contínues, quin sentit té avui dedicar-se aquesta prova d’afecte com si res hagués passat? I fer-ho, a més, amb llum i taquígrafs? I l’electorat, quines conclusions n’ha de treure? Que la política és una gran comèdia? O que, com va dir l’Eduard Ortiz, en aquest món els rivals són els adversaris polítics i en canvi els enemics de debò són dins del propi partit? No ho sé. Però no em negaran que l’abraçada de l’ós en qüestió és per emmarcar-la després de tot el que ha passat i hem viscut aquesta campanya. Veurem com ho valoren els electors. La resposta d’aquí unes hores quan s’obrin les urnes.
