 |
| L'íncreïble home normal de la CUP, que aquesta campanya està "sembrat", als estudis de Punt 6 |
A la Macedònia del Cervera a la Labrador que ahir explicava al Món de Reus, resulta que li faltava un bon recipient. Al rebost no vaig saber trobar el CUP per poder fer la barreja com cal. I així m’ho va fer notar el pare de la criatura, el locutor/cuiner Jordi Escoda de qui semblo últimament el seu director de comunicació. Naturalment el CUP en qüestió és la CUP de l’Increïble home normal, el David Vidal, que va passar pels micròfons de Punt 6 per prendre el pols a la campanya. En aquest sentit vaig trobar interessant la dinàmica d’actuació de la seva gent durant aquests dies de frenesí propagandístic. Si Cortadelles es mou amb un tot terreny 4x4 per fer les seves 12 rutes ciutadanes, Vidal tomba per la ciutat “en bicicleta. Anem pel centre i pels passejos nord i sud de la ciutat amb banderes de la Coordinadora i reclamant que cal sembrar un nou Reus”. Aquest sembrat és l’eix del seu eslògan electoral que reforcen regalant als electors “llavors de bajoques i síndries”. Vidal sap del que parla. És jardiner del camp municipal i, per tant, el tema de les llavors el controla. La pregunta és obligada, si fos electricista l’eslògan seria “CUP, la xispa de la vida”? Perdonin, ja sé que és molt dolent, però a aquestes alçades ja no es pot ser gaire original. Vidal va defensar la naturalesa de la campanya ja que, segons ell “es una manera econòmica i diferent de promocionar la nostra opció política diferenciant-nos de la resta de partits”. No hi ha dubte que amb tanta llavor, de l’Increïble Home Normal en podríem dir que aquesta campanya està sembrat. I ja veuran que si finalment acaba entrant a l’ajuntament hi haurà cua de pretendents per adobar-lo de tota manera.
Després, a l’entrevista, Vidal va explicar novament alguns dels eixos de campanya centrats en temes com la participació, la transparència, l’urbanisme i les empreses municipals. Hi podrem aprofundir demà atenent que avui al vespre fan, precisament, el míting central de campanya al Bravium. Ja és curiós. Les forces més esquerranoses, com Iniciativa o la CUP, han apostat pel Centre Catòlic per fer els seus actes més destacats. Si el Cardenal de Arriba y Castro aixequés el cap… votaria al PP, és clar.
Escoda li anava preguntant sobre diverses qüestions i en un moment donat al locutor/cuiner se li va tallar l’all i oli al preguntar sobre economia i societats anònimes municipals “a veure si ho explico bé això” va insistir Escoda que semblava que s’hagués posat de quatre potes en un d’aquests jardins que sovint arregla, precisament, el mateix Vidal al camp del Reus. Però l’ínclit radiofonista també va fer entrar al seu convidat a la Dimensió Desconeguda demanant-li una mica de política ficció per imaginar a qui podrien donar suport si acaben sent determinants l’endemà del 22m “no tenim presa cap decisió -va dir Vidal-. Com a partit transformador no donarem les claus de l’alcaldia a formacions com CiU o el PSC. Uns són la continuïtat. Els altres l’alternativa de govern. Però cap dels dos són alternativa real de ciutat, no la representen. I per això la nostra prioritat és ser l’oposició real. Entre d’altres coses perquè CiU no ha sabut fer mai oposició.” Això ja ho va dir una vegada l’articulista Anton Tapias: Per canviar a l’alcalde abans has de canviar al cap de l’oposició. Veurem si al final s’acaba menjant amb patates la seva sentència.
Però el sofregit radiofònic continuava i Vidal, davant de la insistència del Chef Escoda que seguia movent el morter amb energia, també va comentar “que CiU i PSC representen la burocràcia i el cofoisme, pendents únicament de repartir-se les quotes de poder, sense prioritzar ni treure més rèdit a qüestions com el benestar social o els equipaments de la ciutadania”. I tot això ho va dir amb aquell to de normalitat absoluta que tant el caracteritza. El discurs de Vidal, una vegada més, va quedar clar que està ben treballat, discutit, analitzat i debatut. I per tant les seves idees i el seus plantejaments, que et poden agradar o no, estan perfectament raonades. Em sembla, en canvi, que hi ha altres opcions polítiques al Món de Reus que ja fan tard per fer aquest exercici. Ai! com patirem.
