He de reconèixer que aquests dies estic experimentant una certa descompressió després de les intensíssimes emocions viscudes al #reus22m. De fet allò no es podia aguantar. Hi va haver dies que vaig escriure fins a cinc articles i encara me’n va quedar algun al calaix per acabar de perfilar. Recordo aquelles nits de maig picant el teclat de l’ordinador de manera malaltissa, intentant abraçar amb les meves cròniques l’excitació -política, naturalment- dels protagonistes d’aquells èpics episodis d’amor i odi, de ganivetades i traïcions, de cruentes batalles i sonades desercions. I allò que semblava que no s’hagués d’acabar mai, avui ja és història davant d’un horitzó que sembla de color de rosa gràcies al vals que ben aviat ballaran els nuvis de la política municipal el dia que formalitzin el seu enllaç consistorial. Em refereixo, naturalment, al pacte entre el Carles Pellicer i l’Alícia Alegret. Però no es pot dir blat fins que és al sac i ben lligat. I menys en una relació d’enamorats on, tot esperant la confirmació oficial del casament, els nervis propis del casori imminent poden acabar provocant un autèntic daltabaix quan menys t’ho esperes. Fins i tot després que Mossèn Roquer o -millor dit- el Màrius Pàmies ja hagi publicat les amonestacions reglamentàries.
Aquest és l’ensurt que en vaig endur dimecres al tenir notícia de la suposada ruptura de l’idili entre Pellicer i Alegret a l’ interposar-se entre ells dos una tercera opció. Segons sembla el candidat convergent s’hauria deixat seduir per una temptadora proposta deshonesta caient de quatre grapes en l’adulteri polític. És veu que Pellicer, a qui últimament totes li ponen, se li hauria posat tan bé la temptació en qüestió que… PAM! va insinuar que potser s’ho acabaria repensant això de l’Alegret, consumant la infidelitat política més impactant i demolidora de la història recent d’aquesta ciutat. I, per acabar-ho d’adobar, tot plegat ho va fer públicament, amb llum, taquígrafs i micròfons. Sobretot micròfons.
Resulta que al virtual alcalde el van trucar el dimecres poc abans de les dues de la tarda des de PUNT 6 Ràdio, concretament des del programa CANVI DE TORN que presenta la Sílvia Sagalà, la locutora de veu portentosa. Va ser una trucada en directe, teòricament sense preavís. El guanyador de les eleccions es va trobar a l’altre costat del fil telefònic amb el Miquel Ventura, el líder del PAM –el Partit de l’Avi Miquel- que té la seva seccioneta al programa de la Sagalà dins d’aquest contenidor esbojarrat que es diu Òrbita R que remenen cada dia l’alter ego de l’avi en qüestió, el Pere Rius, i l’home que te els ordinadors més ben posats de tot Reus, el Ramon Bergadà.
Per fer-ho entenedor. Això del PAM és com una mena d’ARA REUS de la tercera edat que lidera aquest iaio encantador del que ja en vaig parlar en aquest mateix blog en plena precampanya. Aleshores va trucar-me per proposar d’anar a la seva llista. Una candidatura, per cert, que ha aconseguit un bon pessic de vots. Amb quatre paperetes fetes a mà -m’ho crec tot després de veure sufragis en forma de tranchettes o de paper higiènic usat- ha obtingut representació municipal. I d’aquí el seu interès per treure’n rèdit oferint-se al futur alcalde. La conversa -que poden escoltar descarregant-se el podcast corresponent a www.punt6radio.cat - és realment divertida i es veu a un Pellicer relaxat, proper, amb ganes fins i tot de fer broma. Es nota que aquests dies està acostumat a negociar. Potser per això el diàleg arriba a un punt on fins i tot el polític supera en enginy al mateix avi Miquel. Sobre la marxa, a cop calent, el Pellicer inventa el “Gaiating” quan se li proposa crear un carril “gaiato” adreçat als iaios i que estaria situat en paral·lel al famós carril bici de l’Ernest París “Això del gaiating anirà bé perquè fins i tot faríem pessetetes per l’ajuntament” destaca Pellicer corroborant, una vegada més, la seva obsessió per les noves línies de negoci que permetin generar beneficis que confortin les escadusseres arques municipals. Després el polític convergent li compra la idea de crear el Mercadal Park. “Entre els que estan acampats i el gran espai de les obres municipals al Gaudí Centre podrem fer un parc temàtic” diu absolutament embalat en la seva disquisició irònica. Però el que no té preu és quan l’avi Miquel li explica l’eslògan del seu partit “PAM PAM a l’Ajuntament”. Pellicer, d’immediat, li respon “Val més PAM, PAM que no PIM, PAM, PUM a l’Ajuntament”. Brutal. Realment si Pellicer no esperava la trucada -i en principi sembla que va ser així- el candidat convergent va demostrar dots per la improvisació certament notables. Una capacitat que li servirà per governar una ciutat on, això sí, ni els seus rivals polítics ni els seus socis de govern tindran la bonhomia de l’Avi Miquel. Vaja, que a Pellicer li esperen trucades i entrevistes amb alguns PAM, PAM sense gaire gràcia, dels que fan mal. Esperem que, com a mínim, no perdi l’humor que sempre ajuda a viure. Fins i tot a l’Ajuntament.
