El Lluís Miquel Pérez em fa patir. Ho dic de debò. El vec nerviós, un pèl alterat. L’altre dia a Ràdio Reus en vam tenir la millor demostració d’aquest estat d’ànim. I em va sobtar perquè l’alcalde a la ràdio sempre s’hi ha trobat bé, com a casa. Fins i tot el seu oncle, l’actual president de la Creu Roja, el Pep Segura, hi feia fa anys un programa de ràdio titulat “Música en alta felicidad”. El títol és genial jugant amb l’alta fidelitat d’aquells antics aparells estereofònics. El programa recollia èxits musicals amb cançons d’aquelles “lentes” que sempre esperàvem quan anàvem a les discoteques. Segons comentava el Tricaz, profund coneixedor dels efectes secundaris que les píndoles radiofòniques tenen sobre la població, aquell espai va ser el causant d’un autèntic boom de natalitat al Món de Reus. No ho dic pel Pep Segura, sinó per la música, no fotem. Les parelles posaven la ràdio en els seus moments “d’encaramel·lament” i a partir d’aquí ja es poden imaginar com acabava tot plegat. No fa falta dir res més.
Bé, al que anàvem. L’altra dia a la ràdio Pérez no era ell, i això no és normal. Dilluns també feia aquestes polèmiques declaracions sobre el circuit de Montmeló que han rebut la rèplica del mateix alcalde afectat. El candidat socialista, polític profundament municipalista, s’ha posat en un terreny enfangat. Més enllà de si t’agrada o no l’esport de la fórmula 1, és evident que el circuit de Montmeló constitueix un element de promoció econòmica i dinamització comercial pel seu territori d’influència. Per tant, a Pérez, segurament no li agradaria gens ni mica que l’alcalde de Sant Feliu de Pallerols qüestionés inversions com la nova firaReus o el Tecnoparc perquè a l’hospital de Girona han retallat algun servei d’assistència sanitària. Doncs ja som al cap del carrer.
Pel que estic veient darrerament tinc la sensació que el vehicle electoral de Lluís Miquel Pérez, per les raons que sigui, derrapa, no té una bona subjecció al ferm. O li patina l’embragatge o s’ha equivocat de pneumàtics. Però abans de preocupar-se pels circuits dels altres, que mesuri realment si el ferm sobre el que corre aquesta inquietant cursa electoral és prou fiable. Ja sabem que en fórmula 1 la victòria es decideix per mil·lèsimes de segon. A les eleccions el frec a frec es pot acabar decantant per un arreplec de vots. I per això no es pot cometre cap errada. Ell ho sap millor que ningú després dels títols i les curses que ha guanyat.
Pérez, per tant, ha de posar el seu cotxe a punt quan abans millor. Però potser no és un problema de motor i prou, sinó també de copilot. Això de prescindir del teu home de confiança sempre comporta els seus riscos, i per molt fiable que sigui el seu substitut queda clar que pot faltar temps per compenetrar-se com cal. A més l’antic company de viatge segurament ha pres algun full de ruta, algunes anotacions interessants per poder agafar amb solvència, com cal, aquell revolt tan perillós, aquella corba maleïda. La millor demostració la vam tenir al debat de l’altre dia. Algú li havia d’haver dit que a la velocitat a la que anava, agafar aquella drecera del facebook/I like/plantxasso no era la correcte. I el cotxe, com era de preveure, va sortir de la calçada donant algun tomb de campana i posant en perill la integritat de la Torrents que, pobreta, s’ho mirava des de la vorera.
El que sí és cert és que no hi ha temps per perdre, i la cursa s’acaba de qui no res, el proper 22 de maig. Per tant la consigna a cal PSC és clara, idèntica a la que li va etzibar el Luís Moya al Carlos Sainz en aquell rally on el seu vehicle va fer figa a pocs metres de l’arribada “¡Pérez, trata de arrancarlo!”. Com trigui massa el cotxe del Pellicer, que aquests dies esta bevent Red Bull a litres, l’acabarà avançant a la recta de meta.
