 |
| Hipòlit Montseny, artífex de la sípia de Divendres Sant |
Estic convençut que al plenari de qualsevol ajuntament hi hauria d’haver un Hipòlit Montseny. Persona afable, cordial, atenta, aquest regidor del partit de Duran i Lleida es caracteritza per la seva bonhomia. L’altre dia l’Ernest París d’Iniciativa afirmava, quan era preguntat per les seves relacions amb l’Empar Pont, que ell a l’ajuntament no hi havia anat a fer amics. En canvi l’Hipòlit estic segur que si és al consistori és, precisament, per fer amics i a més cuidar-los i atendre’ls com es mereixen.
Precisament en aquesta línia l’Hipòlit Montseny és el responsable del popular esmorzar amb sípia i patates que es realitza cada divendres sant després del Via Crucis de les set del matí. Un acte que s’ha convertit en una cita de polítics locals, amb clara voluntat d’aparcar qualsevol diferencia ideològica per compartir, al voltant d’una bona taula, un àpat formalment de quaresma però que et pot deixar acollat com qualsevol altra menja amb més insufles pecaminoses. Enguany s’hi van citar un bon arreplec d’alcaldables: Lluís Miquel Pérez, Carles Pellicer, Jordi Cervera, Alícia Alegret i fins i tot la candidata més solidària, la Dolors Solé. La seva presència a l’acte, però, era indispensable ja que es va encarregar de la teca atenent que l’àpat es servia al seu establiment, l’històric bar Nacional de davant del mercat.
M’han explicat que l’ambient va ser afabilíssim, propi d’aquell oasi municipal que semblava oblidat. I a tot plegat hi van ajudar d’altres candidats del #reus22m que s’hi van congregar amb voluntat de diàleg i companyonia, com és el cas, entre d’altres, de la Comte i la Duch del PP, la Tello i l’Enrech d’Unió i el convergent Miquel Domingo que, sembla, va xalar d’allò més. Que aprofiti l’insígne arquitecte aquests dies de vi i roses que les garrotades ja arribaran, i potser més aviat del que es pensa. L’ambient va ser tan relaxat que en un moment de l’àpat, i potser deixant-se portar per aquesta germanor imperant, Pérez li va dir obertament a l’Alícia que ell la votaria per alcaldessa. Queda clar que arribat l’alcalde faria qualsevol cosa –fins i tot aquesta!- abans de veure a Pellicer com a màxima autoritat municipal
Aquest que explico és un dels actes polítics de la Setmana Santa. En parlo ara, dies després, perquè amb tanta penitència electoral encara no havia tingut oportunitat. S’ha de reconèixer que els polítics del món de Reus desconcerten una mica a l’hora de fixar el seu criteri de participació als actes religiosos dels dies sants. N’hi ha que passen de tot, d’altres que els veus a totes les salses i alguns que seleccionen. La gran majoria es deixen caure a les Tres Gràcies, però d’aquests n’hi ha que no en volen sentir ni a parlar de la processó del sant enterrament. Curiosa paranoia. Jo diria que una cosa i l’altra en essència són el mateix -actes religiosos- i que amb certa coherència si vas a les gràcies no hauries de tenia cap mena de recança alhora de participar a la processó del Sant Enterrament. Una processó que precisament, i pel que fa a les autoritats, enguany oferia un aspecte desmenjat. Entre els que passen de tot –la gran majoria-, els que porten estandarts de confraries -dels partits que giren a la dreta- i els que s’encarreguen de gestions logístiques de les seves respectives associacions, com és el cas del Pepe Jofré o del mateix Hipòlit Montseny, l’espai dedicat a les autoritats al final de la processó és gairebé simbòlic. Si a Tarragona en aquest mateix punt de la comitiva gairebé no s’hi cap -ja va dir en una ocasió Ballesteros que la Setmana Santa a Tarragona és una cosa “sagrada” fins i tot pels polítics- a Reus enguany al costat de les autoritats militars i eclesiàstiques només hi havia el Jordi Cervera i l'Àngela Tello . La veritat, aquesta parella envoltada de guàrdies civils feien molt mal efecte. Semblaven el bon i el mal lladre. I no em facin dir qui dels dos era el dolent. Jo estic aquí, com l’Hipòlit, per fer amics i menjar-me, de tant en tant, una bona sípia amb patates . Això si que ajuda a viure.
