"El Món de Reus és el Món". Blog finalista del premi "El Periodista de l'any 2011" del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona



16.5.11

L'Aplec d'ARA REUS amb la Principal del Cervera

L'aplec d'ARA REUS al reusdigital.cat
El proper mes de setembre s’esdevindrà el 50è aniversari de l’Aplec Baix Camp. És la trobada sardanista més important de la nostra ciutat i s’acompanya de tot un seguit d’actes paral·lels a la plaça del Santuari que la converteixen en una cita principal de la cultura popular i tradicional del rere país. I tot gràcies a la bona feina dels organitzadors, la colla Rosa de Reus, liderada per l’incansable Joan Bové. Com dèiem, la cita és a finals d’estiu, coincidint amb el programa previ de la festa major de Misericòrdia. Però ahir diumenge el mateix indret va ser l’escenari d’una altra trobada multitudinària. En aquesta ocasió, però, la rotllana no la dibuixaven dansaires sinó comensals al voltant d’una paella. I la música no la interpretava ni la cobla Reus Jove ni la Montgrins. Perquè ahir a Misericòrdia la gran protagonista de l’Aplec de l’ARA REUS va ser la Principal del Cervera.

A quarts de dotze vaig anar a comprar el diari al Roslena de l’avinguda Països Catalans i vaig trobar-me al Carles Rull que sortia de casa seva. No el vaig aturar veient que anava amb pas ferm i decidit en direcció al santuari. Era evident que, en la seva condició de membre de la candidatura del Jordi Cervera, havia de sumar-se als preparatius de la paella per a 1.000 persones que l’ARA REUS organitzava a Misericòrdia. El Carles Rull, membre dels Xiquets de Reus, pertany a una família de RTV (Reusencs de tota la vida). El seu pare és un històric del Moto Club i també està vinculat als AMICS DE REUS entre d’altres entitats. Són d’aquella mena de gent que formen part de l’autèntic, del genuí Món de Reus. I per tant encaixen perfectament en el perfil que ha buscat el Cervera per fer “xup xup” en un partit on els seus integrants, i atenent el seu eslògan, “ens deixarem la pell per defensar la ciutat”. Això del “xup xup” ho dic en el sentit figurat, per bé que ahir era també en el sentit literal tenint en compte que havien de preparar un miler de racions d’arròs. Ja és curiós que aquest acte multitudinari es programés el cap de setmana del Trapezi. Cervera ha repetit per activa i per passiva que considera desmesurat el pressupost de la Fira Festival de Circ. De fet va arribar a dir, al cicle reusfutur2015, que si ell governés reduiria a la meitat el cost econòmic i destinaria l’estalvi als clubs esportius locals. Vaja, per entendre’ns, que el que deu haver pagat el Corte Inglés per l’esponsorització ell ho donaria per jugar a futbol, hoquei, bàsquet, etcètera. Per això, impregnat de l’esperit del Festival de Circ, vaig fer equilibris per observar sense ser vist. És un exercici altament recomanable per comprovar com es comporten les persones sense tenir al costat a un integrant de la canallesca més nostrada.

A l’entrada principal vaig veure al Jordi Pouget, just al costat de la capelleta on resa la tradició que es va aparèixer la Mare de Déu a la Pastoreta. Pouget, en aquest cas, no duia la rosa a la galta sinó una gorra fins a les celles, protegint-se d’un sol insistent, donant la benvinguda als convidats. Al seu darrera, com sempre, el polític especialista en partits independents, l’advocat Josep Maria Pujol. I també uns dels referents de l’infanteria de Cervera, l’Antoni Gesalí, home forjat en mil batalles veïnals, especialment al Carrilet. A qui no vaig veure, naturalment, era al Josep Machado. Per cert, el reconegut mestre d’obres el dia abans s’havia assegut en un lloc preferent al míting de CiU al pavelló del Pare Manyanet. Vaig pensar que fa molt pocs mesos els papers estaven intercanviats. Cervera feia costat a Pellicer i Machado formava una mena de duet meravelles amb el Jordi Pouget. En política les fílies i les fòbies poden canviar en un tres i no res. Sobre l’arrossada vaig saber, amb posterioritat, que  era popular però no de franc, i que calia pagar alguna cosa per consumir-la. Això sí, una part es destinava a fins humanitaris, cosa que s’ha d’elogiar. Al fons de la plaça del Santuari, darrera la paella, hi vaig veure també a un dels paradistes de referència del Mercat Central, el Pere Margalef, membre de la candidatura i expresident de la Unió de Botiguers. Margalef dirigia amb determinació a un exèrcit de dones que s’encarregaven de preparar l’amanida i el que convingués. Ahir, precisament, buscant al You tube el vídeo de campanya de Pellicer, em va sortir un d’aquests reportatges que fa el Canal Parlament per descobrir la realitat més íntima i personal dels diputats de la cambra catalana. ( El poden veure a l’adreça http://ow.ly/4V1dM ). El vídeo del candidat convergent data del  març del 2009 i comença tot just al Mercat Central. Pellicer explica la seva vinculació amb aquest equipament comercial i a continuació la primera persona que saluda és al Pere Margalef. El mateix reportatge acaba amb Pellicer davant la parada de Cal Pere dient que el seu somni polític és ser alcalde de Reus. Si un dia d’aquests s’hagués de repetir el vídeo en qüestió crec que Pellicer no triaria al mateix actor secundari per aquestes seqüències. Les raons són òbvies.


Tanmateix, i centrant-nos en l’Aplec gastronòmic que ahir va fer l’ARA REUS a Misericòrdia, és ben cert que el cap de cartell de la formació té una llista que ben bé, i seguint amb la terminologia sardanista, podríem presentar com la Principal del Cervera. M’explicaré. La tenora, l’instrument més esbelt, el que crida més l’atenció de la cobla, seria per la número 2, la Cori Fargas, per raons evidents. El Tible, instrument que podem considerar com un segon protagonista al costat de la tenora, per l’advocat Pujol, sempre en una costant i vigilant segona línia. Al flabiol i al tamborí el Jordi Pouget. L’instrument marca l’inici de cada composició i fa l’acompanyament rítmic a cada moment, ja bé sigui el de la cobla o el d’un partit Polític com el que ens ocupa. Per fer de fiscornaire ens caldria algú amb bons pulmons. És el cas del Lolo, un potent i expeditiu extrem, acostumat a no parar mai, que va defensar els colors del Reus Deportiu de futbol i que ara defensa la samarreta de l’ARA REUS. A la trompeta, fer fer-se sentir quan convé, la Laura Salvat, una d’aquestes dones “d’alçada” de la llista,  mestra de la primera llar d’infants municipal de la ciutat -la Ginesta- dotada d’una simpatia desbordant que s’encomana. Al contrabaix, l’element més gran de tots  i el que produeix els sons més greus de tota la família de la cobla, per un home amb molt de pes específic com l’Antoni Gesalí acostumat també a portar elements de pes com els gegants del barri del Carrilet. I amb tot això, quin instrument li reservem al Cervera? Naturalment jo el posaria a tocar el trombó. Diuen els entesos que aquest instrument té un so brillant de caràcter heroic. I precisament el que vol intentar l’insigne nedador el proper 22 de maig és una autèntica heroïcitat: treure representació municipal gairebé del no res. Veurem si se’n surt i és capaç d’afinar prou amb la Principal del Cervera