 |
| El perruquer Manel Oliva i l'aparell desfibril·lador al reusdigital |
L’any 1999 Lluís Miquel Pérez incorporava a la seva candidatura a la docent Misericòrdia Dosaiguas. Fins aleshores aquesta mestra d’institut era més coneguda al Món de Reus com “l’esposa del perruquer” del carrer Major -el Manel Oliva- jugant d’aquesta manera amb el títol d’aquella deliciosa pel·lícula francesa “El marit de la perruquera” que va obtenir les simpaties de la crítica i del públic durant la dècada dels anys noranta. De fet recordo que quan es parlava de la possible composició de la candidatura socialista d’aquell any, havia transcendit com un dels futuribles el mateix Oliva que havia obtingut certa notorietat pública gràcies al seu compromís amb la dinamització comercial del carrer Major. La sorpresa, per tant, va ser comprovar com al final qui anava a la llista no era ell sinó ella. I amb els anys Oliva, a l’ombra de la seva esposa, s’ha acabat convertint en el “marit de la regidora”. Un marit, això sí, activíssim, al que sovint veiem donant suport en molts dels actes públics que protagonitza la seva esposa. A mi particularment em satisfà aquesta sintonia que demostra el matrimoni a l’hora de sumar esforços en la representativitat política i ciutadana de la Misericòrdia. Sempre que es cuidin les formes i, especialment, es mesurin les distàncies, visualitzar el suport constant de la teva parella ha de ser molt positiu no només per l’interessada sinó també pel ciutadà, que veu com el compromís que adquireixen els seus administradors va més enllà del fet individual per acabar implicant a tota una unitat familiar.
Però el “Marit de la regidora”, a més a més, se’ns presenta sovint com home dinàmic, treballador, que no para mai quiet i que sempre en barrina alguna. Oliva és l’artífex del canvi d’orientació de l’històric cafè del Centre de Lectura, avui convertit en un vesper de dinamització artística i cultural. De fet tampoc ens ha de sobtar. Al seu negoci primigeni, la històrica perruqueria del carrer Major, sempre li ha volgut imprimir un segell d’innovació constant. Fa anys la va convertir en la primera perruqueria amb connexió a internet pels clients. És a dir, mentre et fan la permanent pots viatjar per la xarxa amb el sistema informàtic que trobes a la teva disposició. I aquests dies ha tornat a transcendir públicament per haver convertit el seu establiment en la primera perruqueria cardioprotegida. Canal Reus i Reusdigital tenen sengles notícies penjades a les respectives pàgines web sobre aquest tema que poden satisfer la curiositat del lector/a. Oliva té instal·lat en un lloc visible del seu establiment -com s’hi fos un extintor- una capseta de color groc amb un aparell per identificar sense errades les arítmies que requereixen desfibril·lació i administrar la descàrrega elèctrica quan està indicada. Per fer-ho entenedor, si mentre t’estan fent el color del cabell t’agafa -Déu no ho vulgui- un atac de cor, el Sr.Oliva amb destresa t’aplicarà la descàrrega elèctrica en qüestió. Una acció ràpida, diligent en un cas com aquest et pot salvar la vida. Conscient d’això el mateix Oliva s’ofereix per atendre qualsevol urgència que es produeixi al mateix carrer Major o al Mercadal. És a dir, si t’estàs emprovant la vesta de Setmana Santa a cal Barato i sents una punxada al pit, el Josep Maria Casas o la seva mare, la Misericòrdia Rué, sortiran com un llampec a buscar al Manel Oliva que arribarà a l’establiment amb l’aparell, com si fos un “vigilante de la playa” de terra endins, per atendre’t d’immediat. La imatge, ara que hi penso, seria brutal.
Vagi per endavant que el tema està prou bé i demostra aquest esperit inquiet del perruquer de voler innovar i, alhora, procurar per l’atenció integral dels seus clients, el que sempre és digne d’elogi. Un manera de fer i d’actuar consubstancial al caràcter del comerciant reusenc. Però no em negaran que s’hi pot treure molta punxa al llapis amb aquest tema. M’explicaré. D’entre la distingida clientela del Sr.Oliva s’hi compta el mateix alcalde. Si ha posat l’aparell a les portes de la campanya electoral, volen dir que al perruquer no li fa patir que un dia d’aquests, mentre li retalla el bigotet al Sr.Pérez, no li agafi alguna cosa? Potser el veu alterat, nerviós, i prefereix curar-se en salut.
Val més no cridar al mal temps que tot està prou embolicat i més en qüestions d’assistència sanitària. Ahir llegia al Diari de Tarragona que podrien tancar les urgències del CAP SANT PERE per les tan amanides retallades que també afectaran l’atenció als pacients de l’Hospital de Sant Joan. Per això, amb tot aquest estat d’opinió, s’imaginen que un dia d’aquests tombant pel centre de la ciutat acabes veient com el Sr.Oliva fa anar el desfibril·lador en qüestió aplicant una descàrrega elèctrica a l’afectat de torn? Més d’un, especialment els de fóra vila, quan arribin a casa seva li comentaran a la senyora “Noia, aquests de Reus si que estan malament amb això de la sanitat. Han traslladat el servei d’urgències a una perruqueria del carrer Major”. Poca broma. Quan ens queixem –com fem sovint- de l’assistència a l’hospital ens podem consolar pensant que sempre ens quedarà la perruqueria del Manel Oliva on potser no ens curaran l’arítmia però, com a mínim, en sortirem ben pentinadets.
