"El Món de Reus és el Món". Blog finalista del premi "El Periodista de l'any 2011" del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona



16.5.11

I el Pellicer va mossegar a la ràdio

Ramos Salvat, Pellicer, Carrión, Gras i l'esmorzar del candidat a Punt 6 Ràdio
El Carles Pellicer va passar divendres per la cuina radiofònica del chef Jordi Escoda a Punt 6 on hi havia els marmitons habituals, Carrión, Gras i Ramos-Salvat. Dir els cognoms així, d’una tirada, sembla que formin part d’una de les mítiques davanteres de la Unió Esportiva Maspujols, equip de referència del nostre futbol territorial. Damunt d’un terreny de joc, Ramos i Gras serien els extrems, els que pujarien per la banda amb l’objectiu de centrar la pilota a l’àrea i servir-la en safata al Carrión que, en el seu paper de “Killer”, s’encarregaria de la corresponent canonada per fer passar l’esfèrica per sota les cames del candidat en una sotana de traca i mocador. Però els tres magnífics, com ja se’ls anomena en els passadissos d’algun partit polític, no van a l’emissora a tocar pilotes -dit amb tota la bona intenció- sinó a fer preguntes profundes i punyents al convidat de torn. Potser coneixedor d’aquesta tàctica, Pellicer els va voler desarmar portant l’esmorzar. Com s’hi ho veies. El candidat de somriure reconfortant entrant, camí de la ràdio, a la confiteria POY a comprar mitja dotzena de panets de viena acabats de fer amb el farciment adequat de pernil, de formatge, de fuet o de xoriç vermell. I amb el paquetet ben embolicadet, acabat amb aquell llacet que tan i tan bé saben fer les dependentes de pastisseria a Reus, baixant pel raval camí de la ràdio de les Peixateries. És clar, quan damunt de la taula de l’estudi els tres magnífics es van trobar aquella safata van quedar desarticulats, i es van abraonar sobre aquells panets saborosos. En aquest punt les mossades radiofòniques van quedar reduïdes a les alimentàries.

Pellicer, per tant, es va sentir i el vam sentir còmode. Fins i tot el vam sentir mossegar l’entrepà mentre l’Escoda feia una pregunta al candidat que va durar el mateix que va trigar el polític a empassar-se el que devia tenir a la boca.  Tanmateix queda clar que entrem a la recta final de campanya ja que va endurir encara més el discurs contra el seu gran oponent. No ens ha d’estranyar. El candidat de CiU se la juga en aquestes eleccions. Ho va reconèixer ell mateix. Potser per això ha decidit posar tota la carn a la graella amb un “veritable exèrcit que ens està ajudant a aconseguir l’objectiu marcat”. I havent dit això se’m va representar la imatge del Quim Sorio i del Miquel Domingo vestits de camuflatge i disparant, a recer de les columnes de la casa Navàs, trets de propostes culturals i urbanístiques, amb el comandant Jofré dirigint l’operació de combat. S’hi han fixat? Jofré té planta i també nom de comandant (Joseph Joffre va ser un dels herois de l’exèrcit francès a la primera guerra mundial). Curiosa coincidència. Però aquesta imatge se’m va desdibuixar de cop, de manera abrupta quan vaig sentir que algú havia anomenat en antena el nom de “Cervera”, el desertor d’aquest exèrcit del Pellicer. Vaig parar bé l’orella. Havia estat el Carrión que volia saber la seva opinió sobre l’impacte que podrien tenir els vots que arrossegués l’il·lustre sportman sobre el total de sufragis convergents. Pellicer, sense nomenar en cap moment al nedador, va dir Seria una llàstima que els vots que ens prengués (el Cervera) impedís la nostra victòria.  Seria una gran oportunitat perduda. Aquest ARA o MAI és vital. Si arribem al govern podem aconseguir moltes coses a la ciutat després de 32 anys”. Els tertulians, però, insistien en el tema Cervera i especialment amb la hipòtesi que el nedador entrés a l’ajuntament i que el seu vot fos decisiu per decantar la balança d’un hipotètic govern municipal. Aquí a Pellicer li va sortir la vena de botiguer “Escolti, el vot útil per acabar amb el govern socialista som nosaltres. I el que ha de fer la gent és comprar l’original”. Pellicer, per tant, va comparar a Cervera amb una còpia barata, de fireta de la seva opció política. El va posar al nivell d’un d’aquests DVD falsos que et vol encolomar segons qui quan passeges per carrer del Vent. N’hi ha una estesa. Per tant el dia que vegin a Jordi Poguet repartint paperetes de l’ARA REUS no els estranyi que els digui “Compren, compren. Cervera es BUENO, BONITO Y BARATO”. Seria brutal.

Però tornem-hi amb això de l’exèrcit convergent. Pellicer va reconèixer que ha incorporat a molta gent a files als que ha descobert a través d’una xarxa social que està adquirint molt de protagonisme en aquesta campanya El facebook ha anat molt bé per conèixer gent nova que esta treballant amb nosaltres”.  Vaja, que el Pellicer deu haver fet molts “plantxassos”, perdó!, volia dir fitxatges gràcies als seus nous amics a la xarxa. En què estaria pensant...

Però els periodistes continuaven insistint sobre la política de pactes, i algú va deixar anar si es veia establint alguna mena d’acord amb Iniciativa “Escolti -va replicar Pellicer- jo no vull un pacte que sigui el Draghon Khann. I jo en aquesta muntanya russa m’hi marejo, no hi vull pujar mai.” Curiós. L’altre dia l’Alícia també va dir que la seva relació amb el López Mallol havia estat com aquesta atracció de Port Aventura. Pellicer va criticar la manera de fer de París “Si estàs al govern estàs al govern, i no et pots dedicar a fer d’oposició” en clara referència al candidat ecosocialista “També li dic que no seré el titella de ningú. I per tant que descarto qualsevol pacte amb el PSC amb Pérez al capdavant”. Ja ho va dir Pellicer l’altre dia a Ràdio Reus “Vostè (Pérez) i jo no som amics”. Aquell dia es referia al facebook, però queda clar que a la vida real, i si quedava cap dubte al respecte, no es poden veure ni en pintura.

Va sortir l’amanit tema del TRAPEZI que tot just el dia abans s’havia inaugurat. Es veu que Pellicer s’ha estudiat la programació al detall “Al Trapezi li falta qualitat. El concepte del festival està bé, però s’ha primat massa la quantitat. I és necessari buscar elements complementaris com fer una escola de Circ”. Parlant de Circ, a Tarragona n’hi ha que fan equilibris amb propostes impossibles sobre l’estació intermodal de l’aeroport que ara –sembla- volen traslladar a la plaça Imperial Tàrraco. Pellicer va deixar clar que no està per romanços, i que el que s’ha de fer és “Treballar de manera conjunta en aquells projectes que ens interessen a tots. Les polítiques de campanar sempre s’engeguen des de la part de Tarragona. I això ens fa restar. Lamento fins i tot que siguin representants del meu partit els que juguen amb aquest discurs. Haguessin actuat igual si l’estació enlloc de situada a l’aeroport hagués estat al terme municipal de Tarragona?” en clara al·lusió a les declaracions de la seva homòloga tarragonina Victòria Forns a qui l’altre dia el traductor de La Vanguardia la va batejar amb el cognom “Hornos”.

A la conversa va sortir el tema de les retallades i Pellicer va lamentar l’actitud de l’alcalde que en la manifestació que es va fer l’altre dia a Reus “va demostrar una grandíssima indignitat institucional cridant embogit davant de l’ajuntament que jo baixés del meu despatx per donar explicacions”. Si arriba a baixar em sembla que Pérez no li hagués cantat pas Clavelitos sinó alguna altra cosa menys florida. I potser perquè ja havia reposat forces amb l’entrepà de pernil dolç que s’havia cruspit, Pellicer es va descalçar amb un argumentari duríssim contra el seu oponent “L’actitud dels socialistes és d’una incoherència i d’una pocavergonya que em sembla deplorable. Es van gastar el que tenien i el que no tenien. Els del tripartit al govern de la Generalitat es van veure l’enteniment. I ara, després del que han fet, a què estan jugant? A marejar la perdiu? Això no és coherent. Els ciutadans han de veure que el PSC s’ha equivocat, que no ha anat a favor dels interessos de Catalunya ni de Reus. L’actitud de l’alcalde Pérez és indignant i d’indignitat institucional.” Queda clar que, d’una revolada, havia disparat tota l’artilleria que el seu exèrcit li havia deixat preparat a l’arsenal. Però encara li quedava alguna bala a la recàmera i la va disparar en el tema Metrovacesa, apuntant que el “Sr.Pérez ha demanat a l’empresa que posin una o dues persones picant un clau per allà les obres per fer veure que hi estan treballant”. Volen dir, per tant, que els operaris que hi ha a l’antiga fira són figurants? Que potser els han anat a buscar al Bravium teatre que sempre estan a punt? Que el Jaume Amenós hi ha fet anar al Jaume Ciurana i al Paco Damunt a fer una mica de comèdia? Ves a saber...

I després de fer servir una de les seves frases favorites “A l’ajuntament no hi ha pessetetes i hem d’intentar fer coses que donin fruits”, va defensar la seva llista electoral. “És la llista que volia, l’he feta a consciència. És una llista de gent preparada, seriosa, gent magnífica, formen un equip compacte. És la millor llista, la que governarà la ciutat i ho farà bé.” A l’hora del comiat algú li va desitjar sort. Però ell va matisar “A un polític se li ha de desitjar sort i vots. Amb la sort et pot tocar al loteria, però no pots guanyar unes eleccions.”

I així es va acabar l’entrevista. El periodista Guillem Ramos-Salvat va afirmar sentir-se “complert” amb el resultat obtingut. Crec que es referia més al tiberi del que havia participat tot esmorzant que del producte radiofònic final. I abans de plegar encara li van preguntar pel famós Carril Bici del mig del raval “Mira, a mi no em veuràs amb la bici que jo no tinc temps. Per mi les bicicletes són per l’estiu”. I tot tancant la ràdio se’m va representar al candidat de somriure reconfortant circulant per Vilafortuny, sortint del Reus Mediterrà, pedalant a primera línia de mar i anant a comprar un bon esmorzar a la Pastisseria Juncosa de la Plaça Aragó de Cambrils on fan uns entrepanets salats tan o més bons que els de la Confiteria POY. I és que en absència de les mossades radiofòniques cal buscar-ne d’altres de més agraïdes. Com en saben aquests polítics de fer de polítics.