 |
| Les brasileres del Cervera en una foto del Bartolomé Pluma |
S’acostuma a dir que sovint la realitat supera la ficció. I aquesta asseveració es pot aplicar fil per randa al que ahir va fer l’ARA REUS per tancar la seva campanya electoral. No fa gaires dies, concretament el passat onze de maig, i després de veure l’esperit artístic d’algunes imatges dels seus principals candidats, escrivia en aquest mateix blog la següent frase “el Jordi Cervera fa d’empresari, el Pouget de representant i el Pujol d'advocat d’una autèntica companyia de revista plena d’estrelles rutilants i coristes fabuloses que estan donant un altre color a la campanya”. Naturalment la reflexió era en sentit figurat. Però ahir al vespre van decidir corroborar fil per randa aquesta imatge traient a passejar a les coristes en qüestió que van excitar, i mai tan ben dit, el centre de Reus.
Des del servei de comunicació del partit, dirigit amb una imaginació desbordant pel Dani Rubio, se’ns havia anunciat una batucada amb origen a la seu de la formació, al carrer de Sant Joan, fins a la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia al raval Robuster, on els independents tenien previst realitzar el míting final de campanya. Al llegir això de la “batucada” vaig creure que seria un derviat de la Banda de Cornetes i Tambors de la Mare de Déu de Misericòrdia a qui Cervera ha donat cert protagonisme en campanya anunciant que, si d’ell depèn, participaran del seguici de festa major. Una promesa electoral que pels puristes de la festa grossa és, poc o molt, un autèntic sacrilegi. Pero no, de cornetes i tambors res de res. Cervera va decidir treure’s el talonari –el Deustche Bank, naturalment- i va llogar a una autèntica batucada brasilera, d’aquelles que donen llum i color a la torcida de la selecció carioca. Però no en tenia prou amb els timbals, sinó que els va fer venir acompanyats d’autèntiques coristes amb plomes, sabates de talons i roba tan ajustada que semblava que s’anessin a sobreeixir amb aquell bé de Déu de carn rebotida.
Al passar per la plaça Prim jo diria que el general va girar el cap, n’estic gairebé segur. I quan van arribar al Mercadal la festa va ser absoluta. Imaginin quina sorpresa la dels convergents que éren a la seva seu, a la cantonada del carrer de la Galera, veient la “troupe” del seu més il·lustre desertor amb aquell exercit de coristes brasileres. Per no voler el Trapezi no hi ha dubte que Cervera, ahir, va muntar un bon número de circ. Al meu costat el Cesc Invernon, de Solidaritat, me’n deia una de bona “Caram, i després diran que nosaltres som els de Caranval!” en referència a la coneguda vinculació de la seva cap de llista, la Dolors Solé, amb la FRAC. També s’hi va arribar l’Hipòlit Montseny, cap local d’Unió Democràtica. Diria que va ser l’únic de CiU que es va atansar de manera evident i desacomplexada a la rua cerveriana. Tinc la impressió que l’Hipòlit podria ser la clau d’una hipotètica aproximació de la coalició nacionalista a l’ARA REUS si finalment treuen representació i el seu regidor és determinant per inclinar la balança a favor de Pellicer. Montseny és, allò que en diuen, un home de consens. Ell, precisament, al veure aquella currua de plomes acolorides, va deixar anar “Això és millor que la meva sípia!” en referència a la seva cèlebre sípia amb patates “transversal” que serveix cada divendres sant a la classe política local. I amb tot això el Jordi Pouget, que viu una segona joventut amb tota aquesta història, anava repartint de manera compulsiva les paperetes electorals dient “honradesa, voteu honradesa” en referència –suposo- al partit i no pas a aquelles noies que continuaven movent-se al ritme demoníac dels timbals fent trontollar aquelles sines prominents que feien més goig que els melons que despatxa el Pere Margalef -membre de la candidatura- al Mercat Central. Al meu costat, casualment, s’hi va posar l’irreductible Abel Andreu que no donava crèdit al que estava veient i que, diria, va estar a punt de proclamar allà mateix la seva independència ciutadana per desvincular-se de l'escàndol públic que protagonitzaven alguns dels seus conciutadans.
Al final, la rua va baixar pel carrer Major camí de la Germandat. I també van fer sonar els timbals davant de la Prioral. M’imagino que Sant Pere, el de l’altar major, devia posar-se les mans al cap. Si dijous va haver d’aguantar les irreverències sonores de l’Ariel, el gitano de Balaguer i companyia a les Peixateries, ahir només li faltava ser testimoni d’una desfilada amb aquelles mosses mig nues que semblava que les enviés el dimoni.
Amb tot això, i mentre feia una foto amb el mòbil per enviar-la als meus seguidors al twitter, vaig veure una piulada que deia “Això del Cervera ja sembla la CORI”. I em va fer reflexionar. L’ARA REUS, potser conscient de la necessitat d’esgotar els últims recursos per vendre el seu producte, va arriscar-se amb una proposta que certament va ser impactant però que no ajuda a enfortir la credibilitat del seu projecte. Més aviat posa en entredit la seva seriositat. Avui, ja ho veuen, parlem de l’espectacle i no pas del missatge que es va donar al míting de la Germandat. I el paral·lelisme amb la CORI em sembla també sagnant. Ja sabem com va començar l’Ariel i com possiblement acabarà. A l’electorat potser se’l pot enganyar una vegada, però més no. I al darrera de l’espectacle o l’astracanada, hi ha d’haver alguna cosa més per convèncer mínimament de la conveniència del projecte. Però bé, el poble és sobirà i potser diumenge farà confiança a una formació, la del Cervera, que ahir va demostrar que quan convé sap donar el do de “pit”. D’això, veient a aquelles brasileres, que no en quedi cap dubte.
