"El Món de Reus és el Món". Blog finalista del premi "El Periodista de l'any 2011" del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona



11.5.11

¡Mamá, quiero ser artista!



Això del Jordi Cervera és extraordinari. Ja vaig dir l’altre dia que al marge dels resultats que obtinguin el dia 22, ningú deu xalar més que ells. Si l’Alícia Alegret és la vedette de la política local, el Jordi Cervera fa d’empresari, el Pouget de representant i el Pujol d'advocat d’una autèntica companyia de revista plena d’estrelles rutilants i coristes fabuloses que estan donant un altre color a la campanya. Aquests dies s’ha instal·lat el cartell electoral que han penjat per aquestes marquesines publicitàries -OPIS en diuen- que hi ha al centre de la ciutat. A Cervera se’l veu mig de costat, de bracet amb la número 2, la sempre gentil Cori Fargas, una de les bessones dels Monederos Fort i filla del grandíssim Josep Maria Fargas, que fou president del Bravium, gerent del Fortuny i també radiofonista de raça. A casa sempre escoltàvem al migdia el seu entranyable RÀDIO REUS INFORMA que va marcar durant anys el batec informatiu de la nostra ciutat. Fargas va tenir l’encert d’acompanyar musicalment l’espai amb una de les sardanes més celebrades del meu pare, Els que som del Camp. Només per això sempre tindrà la meva gratitud.

Però al que anàvem. Jordi Cervera i Cori Fargas, juntets tots dos i posats així, un al costat de l’altre, sembla que anunciïn una d’aquelles comèdies musicals que feia la Tania Doris amb el Luís Cuenca (parlo de la “catipúm”) a un dels entranyables teatres del Paral·lel de Barcelona. Naturalment no estic establint cap comparativa directa entre els dos artistes i els dos polítics. Cuenca era un showman escanyolit que res té a veure amb les espatlles de nedador cepat del Cervera que de ben segur no tindria cap dificultat per pujar en braços a la seva companya de partit per les magnífiques escales del Palau Municipal, com ho fan els artistes amb la vedette per l’escalinata de la fama. Això, és clar, si acaben aconseguint l’acta de regidors i poden representar la funció a l’ajuntament.

Recomano també la visió del vídeo de campanya que la gent d’ARA REUS tenen penjat al you tube i on es veu la mà del Dani Rubio, l’assessor de comunicació del partit que està fent molt bona feina a partir del no res i amb pocs recursos, el que té molt de mèrit. Rubio ho està fent tan bé que fins i tot a fet créixer un pam al Cervera que a la foto de campanya es veu més alt que Fargas. Una de dues, o l’assessor té poders sobrenaturals o no hi ha res com tenir a mà una capsa d’ampolles de PLIM per guanyar aquests centímetres de més al fer la instantània. En el vídeo, que a la cartellera cinematogràfica del #reus22m es podria presentar com “La Leyenda del Indomable” fent el Cervera de Paul Newman, diversos integrants de la candidatura ens expliquen les propostes que volen defensar si arriben a l’Ajuntament de Reus. Tots els que intervenen surten en espais públics, que el lector/a pot identificar fàcilment. Però en canvi el fons del Cervera és un altre. Hi ha una d’aquestes enredaderes verdes, trepadores en diuen. El simbolisme de la planta és molt significatiu. N’hi ha a Convergència que no li perdonen al Cervera la seva fugida del partit per “l’enredo que ha provocat aquest trepa”. S’hi fixen? El “trepa de l’enredo” surt davant d’una "enredadera trepadora". Cervera s’haurà d’acostumar a conviure amb aquestes crítiques ferotges, que fan més mal que les meduses que se li arrapaven al cos travessant el Canal de la Mànega. Però quan et vols convertir en artista t’acaben dient de tot, i gairebé mai són coses boniques. És el que té el Món de la faràndula política. I el de Reus no és pas l’excepció.