"El Món de Reus és el Món". Blog finalista del premi "El Periodista de l'any 2011" del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona



5.5.11

Más cornás da la política

Fernández, Pérez i Sanromà al #reusfutur2015


Una atenta lectora m’ha fet notar, a propòsit del meu article a ritme de bolero dedicat dimarts a l’Alícia Alegret, que un dels millors cantants d’aquest estil musical es diu tot just com l’alcalde, Luís Miguel. És ben certa aquesta observació. Però jo sempre he vinculat el nom compost del candidat del PSC amb el món del “toreo”. Fa anys, en un fil directe a Ràdio Reus amb l’alcalde Pérez, va trucar una de les oients clàssiques de l’emissora, la Pilar de Torroja. Aquesta senyora era simpatiquíssima, amb un gràcia natural que connectava d’immediat amb qualsevol dels nostres il·lustres convidats. A l’alcalde fins i tot, en una ocasió, li havia cantat en directe la bonica cançó “Me lo dijo Pérez” que va popularitzar l’Alberto Córtez quan es feia dir Mr.Sucu-Sucu. Doncs bé, al que anàvem. Aquell dia la Pilar de Torroja, emocionada per la interlocució de l’alcalde, el va començar a anomenar Joan Miquel confosa pel nom del seu homòleg a la ciutat veïna, el tarragoní “brillant i radical” Nadal. L’alcalde la va interrompre tot dient-li “Lluís Miquel, em dic Lluís Miquel com el Dominguín, el “toreru”. I per això des de les hores faig aquesta associació d’idees amb el seu nom. Curiosament donant un tomb pel google he descobert que hi ha un torero a Mèxic que és diu igual que l’alcalde, Luís Miguel Pérez. I fins i tot el candidat del CDS de Villanueva del Pardillo té el seu mateix nom. Estava convençut que el CDS ja no existia i si m’arriben a dir que el nom del poble és una invenció del guionista d’una pel·lícula de Berlanga m’ho crec. Però una cosa i l’altra són certes.

Aquesta llarga introducció l’he volgut fer per explicar la impressió que em va produir la conferència del cicle #reusfutur2015 que Pérez va protagonitzar ahir dimecres. Era l’última de les onze sessions –apassionants- programades amb els alcaldables de les municipals al Món de Reus. El candidat del PSC, tot i no vestir “traje de luces de púrpura y oro con medias bermellón –color corporatiu socialista- ahir va torejar a la plaça de la Cambra on “La grada lo recibió en silencio, como si esperase algún gesto del maestro”. Al “burladero” hi havia els seus companys de candidatura com ara Pallarés, Martín, Urgellés, Lamas o Guaita preparats per clavar, si fos el cas, alguna banderilla. L’encarregat de fer sonar el “clarín” era el periodista més àcid, el David “Extraradi” Fernández, especialista en percepcions ciutadanes. I en aquest punt es va iniciar la “faena” del “matador” Lluís Miquel.

Després del “paseíllo” de rigor va començar el repertori de “capotazos a puerta gayola” on va defensar l’obra de govern i la feina feta. I aquí va fer la primera “revolera” amb dedicatòria a Pellicer afirmant que “això de crear empreses en 21 dies –com proposa el candidat nacionalista- és impossible, ja que la Paca no t’ho permet”. “La Paca ha dit?” li vaig preguntar al locutor cuiner Jordi Escoda que piulava just davant meu. Doncs sí, la Paca. Però no es pensin que es referís a la Francisca, una suposada funcionària incompetent i dropa que entorpeix la sempre “àgil?” burocràcia municipal. La Paca en qüestió és una llei general, que l’ajuntament no es pot saltar, i que estableix els mecanismes legals per constituir empreses amb un termini mínim que supera amb escreix aquestes famoses tres setmanes. Després a la plaça, i des de los “toriles”, van saltar els braus. Hi havia algun “morlaco” de consideració. Caps de bestiar de la ramaderia de l’Orfeó -Joan Ciurana-, del Col·legi d’Agents Comercials -Ricard Navarro- i del Gremi de la Construcció -Isidre Domènech- i de la mateixa Cambra -Isaac Sanromà-. Pérez se’n va sortir amb solvència, amb alguna “verònica” contundent, i amb tres gaoneras manejando el engaño por la espalda” que va deixar-los esgotats. Només Domènech, un pèl rebel, el va envestir per l’esquerra al denunciar la dificultat d’entesa que els constructors tenen amb el departament de medi ambient “Costa més parlar amb aquesta gent que amb el bisbat” va etzibar Domènech. Barrejar el Bisbe amb l’Ernest París, encara que només sigui per comparar-los, em va semblar una combinació explosiva. El constructor, que ja va venir el dia de Cortadelles i que més o menys va plantejar una cosa semblant, va recordar que “Això mateix també li vaig preguntar al d’Esquerra i va sortir per pateneres”.

Però Pérez, que és un gat vell en l’art del “rejoneo polític”, va veure clar que havia arribat l’hora de lluir-se. I va aprofitar amb eficàcia l’envestida de la ramaderia local, la de la Cambra. Responent a Isaac Sanromà, que va preguntar per Metrovacesa i per IKEA, el candidat socialista va fer una gloriosa “cadena de pases”. Sobre la inversió de la promotora immobiliària va dir que “amb la quantitat d’acer que aquella gent estan posant allà” podíem esta tranquils, referint-se a l’esquelet del centre comercial que s’està construint. I sobre IKEA va deixar clar que el peix encara no està tot venut, que Reus té els terrenys preparats i que allà on diuen els de Tarragona que hi ha d’anar “Hi ha una verdor que….” sense acabar la frase i donant a entendre que el més calent és a l’aigüera en els tràmits que la ciutat veïna està realitzant en aquest sentit. “Els Suecs diran” va rematar Pérez. Això, és clar, si els d’IKEA no s’acaben fent precisament els suecs ja que aquesta és la seva especialitat.

I va arribar l’hora de la veritat. Hauria d’haver sortit el picador, però ell mateix es va encarregar de clavar totes les piques. I després d’anunciar el “jefe de corriles”, l’àcid periodista David “Extraradi” Fernández el “tercio de varas”, Pérez va entrar a matar a Pellicer. En aquest punt la destresa del candidat va ser d’una contundència desmesurada. Prenguin nota d’aquests “capotazos”: “Els ciutadans de Reus no tenen en gran valoració al Sr.Pellicer, un candidat que té les seves limitacions” , “La seva proposta impossible de crear empreses en 21 dies no és pròpia d’un advocat i parlamentari com ell”, “És pencaire i s’ho curra, però per ser alcalde no n’hi ha prou en ser en dos o tres llocs a la vegada”. En aquest punt vaig pensar que si és cert que és en tants llocs alhora, Pellicer no és ni un candidat, ni un ocell ni un avió, sinó Superman. Però el “maestro” no em deixava temps ni per reflexionar. Com que li havien quedat un parell de banderilles a la recàmara, li va tocar el rebre a l’Alícia Alegret  “I en el cas que pogués ser alcalde, el Sr.Pellicer estaria disposat a pactar amb el PP? Reus és una ciutat lliberal, compromesa amb el país, bressol del moviment obrer, que sempre ha tingut governs progressistes. Els ciutadans de Reus no es mereixen que per factors externs a la política municipal acabin tenint un govern del Partit Popular”. I aquest escenari segons Pérez “És difícil d’imaginar. També per part dels conservadors. Pactaran amb una coalició sobiranista? Això algú m’ho hauria d’explicar”. I després de clavar fins al fons “el estoque” va rebre els forts aplaudiments d’un respectable que demanava amb ràbia l’orella, el rave i el que fes falta pel seu “maestro”.

Queda clar, després de veure la seva “faena” d’ahir, que a Pérez el que li costa més d’entendre és que després de la transformació que ha experimentat la ciutat durant aquests últims anys, i que s’ha visualitzat de manera evident aquesta mateixa legislatura, pugui arribar a perdre l’alcaldia per culpa -segons ell- de la tan amanida crisi. Si això acaba passant, la nit del 22 de maig a los “corriles” socialistes de la plaça del Castell veurem a Pérez traient-se, qui sap si per sempre més, el “traje de luces com medias bermellón” parafrasejant al Cordovès i deixant anar aquesta sentència contundent “Más cornás da la política” mentre a l’altra plaça, a la del Mercadal, trauran a “hombros” al Carles Pellicer. Però això és fer política ficció. I la realitat, ja ho saben, la supera gairebé sempre al món de Reus. Ens queda per endavant una campanya, la de debò, que pot ser apassionant. I avui tenim una “faena” de les que poden fer època a la plaça del Círcol, la del “maestro” Eduard Ortiz, amb el Tápias tocant el “clarín” i el que faci falta, especialment allò que no sóna. Que no ens passi res.