 |
| Imatge del debat al delcamp.cat |
(Aquesta crònica és complementària del CARA A CARA DE LA SER A LA RÀDIO)
Aquest divendres al matí a la Cambra vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una trobada comercial amb una delegació d’empresaris de Bahía Blanca. Aquest municipi argentí fa anys que està agermanat amb Reus gràcies al bon fer del Carlos Iaquinandi, impulsor del Centro Latinoamericano i home de ràdio com ho demostra, encara avui, davant dels micròfons de Punt 6 amb el seu històric CUANDO LA TIERRA SE HACE CANTO. El Carlos és originari, tot just, de Bahía Blanca i d’aquí la vinculació del Món de Reus amb aquesta població.
Precisament durant la conversa amb els emissaris argentins, aquests van destacar com de bonica és la nostra ciutat. I ho van manifestar d’una manera ben curiosa, amb aquella manera tan característica de parlar dels argentins que sembla que s’arrosseguin com si ballessin un tango. “Celebramos enormemente descubrir como los reusenses han sido capaces de hermosear el centro de la ciudad”. Això “d’hermosear” em va semblar extraordinari, una cosa així com l’equivalent argentí al nostre “Fem Goig”. Però tot plegat ho van deixar anar mentre un servidor, de cua d’ull, seguia les piulades del CARA A CARA a Ràdio Reus i especialment la baralla dialèctica que els piuladors m’anaven relatant. RAMOSSALVAT va enviar una piulada definitòria: “Moments de molta tensió. Pérez i Pellicer es segueixen insultant fora d’antena.” Si els argentins arriben a veure i sentir allò segurament s’haguessin repensat això de “l’hermosear”. Sort que no tenien una ràdio a la vora.
EL DEBAT, PIULADA A PIULADA
La SER, conscient de l’expectació que sempre aixeca el CARA a CARA, comença a escalfar l’ambient a la prèvia. Quinze minuts abans de l’inici deix anar la següent piulada: “A 15 minuts del primer i darrer enfrontament entre Pérez i Ballesteros en aquestes municipals a la SER.” Caram! No és el que m’esperava. Però tenint en compte la manifesta rivalitat entre els alcaldes de Reus i Tarragona la proposta radiofònica és prou atractiva. Més tard comprovo que es tracta d’una confusió. Això de programar tants CARA A CARA seguits a la SER –a les nou havien fet el de Tarragona- provoca aquestes coses.
Iniciat el debat l’emissora comença a introduir piulades amb els ítems i les valoracions d’un i altre candidat. Infraestructures, equipaments de caràcter social, i les primeres acusacions, les que vessa Pellicer per l’alt endeutament -segons ell- de l’ajuntament, amb la petició de l’auditoria de comptes. Pérez el replica amb contundència amb una piulada de la SER “Pellicer diu mitges veritats, per no dir que menteix”. Pérez defensa que l’ajuntament és el setè en el rànquing de transparència. Això vol dir que enguany anirem a la UEFA, penso. I d’immediat en un missatge del PSC citen al seu candidat amb una frase contundent “És un orgull endeutar-se per aconseguir que els nens de Reus tinguin escoles”. A la ràdio se n’adonen que la cosa s’escalfa. I envien el següent missatge per enganxar al piulador ocasional “Puja el to del debat! Pellicer “ens hem endeutat fins les orelles i hem condicionat el futur. Calia fer la nova fira?”
En aquest punt, i replicant a Pellicer que afirma que l’edifici Tecnoparc no és dins de la ciutat, el PSC recull una declaració de Pérez “El barri Sant Josep Obrer també és Reus!”. Que li preguntin a l’Alegret del PP. Dijous va portar tota la banda de timbals del barri a l’enganxada de cartells i diumenge hi va anar a fer una paella amb amics i militants. Que vigilin un i l’altre que si continuen així encara en diran “El Barri de Santa Alícia obrera”.
Un dels periodistes que segueix el debat en directe a la ràdio aporta un comentari de qualitat. És el Toni Ramos, del Més Reus “Pellicer domina el debat i Pérez només diu no. I Pellicer hauria de deixar de parlar de pessetes, que fa 10 anys que anem en euros!”. El que no sap el bon jan del Toni és que Pellicer es va fer farts de tornar el canvi en pessetes quan regentava la històrica Barnicícola de l’avinguda Prat de la Riba. D’aquí li deu venir el deix. Mentrestant el Jordi Cartanyà, l’inquiet periodista montblanquí artífex d’algunes de les pinzellades més artístiques de la festa de Sant Jordi del seu poble, descriu els àgils moviments de la moderadora “Gemma Torrents ha demanat a Carles Pellicer que cedeixi part del seu temps a les intervencions de Lluís Miquel” piulant a continuació una frase del candidat socialista “Sembla mentida que per dir mentides faci servir tant de temps”. Com s’hi fossin a l’escola Pellicer s’hi torna com ens revela novament Cartanyà: “Carles Pellicer assegura que no diu mentides!” És una resposta previsible. I amb això arriba JM Agell, el pulmò convergent, apuntant una de les frases del seu líder “Pellicer retreu ara la decisió de canviar la fira de lloc “Ara tenim problemes per pagar-ho i ho han de pagar els ciutadans” . Aviso. Un servidor prou feina té amb la hipoteca. Que no em passin ara el rebudet del palau de fires. La SER insisteix amb l’acusació de Pérez “vostè diu mentides Pellicer, hauria de conèixer els comptes”. I a l’Agell el traeixen els colors “Pellicer domina el debat i Pérez només diu no”. Curiós. A Reus n’hi ha que a l’alcalde li diuen el SISÍ per la seva afició a les respostes afirmatives. L’Àngel IRAONIA, renom d’un reusenc extraordinari, adverteix “Això s’anima” i ho corrobora el Cartanyà apuntant “Als tertulians els han hagut de baixar els micros com a mesura extrema perquè no atenen a raons de moderació”. Així ho referma la mateixa CADENA SER “La intensitat del debat es tan gran que s’ha hagut de fer una pausa amb un reportatge social per reprendre el cara a cara”. El reportatge social en qüestió és una enquesta on una sèrie de ciutadans hi diuen la seva sobre la ciutat. “Arriben noves propostes i amb to més seré. Coincideixen en creació d’empreses dins l’apartat de mesures socials.” explica Cartanyà que també apunta que “Pellicer esgota el seu temps al límit mentre Lluís Miquel Pérez esgrimeix el llibre que conforma el seu programa electoral.” El PSC, que limita les seves piulades als impactes del seu líder, destaca “Tenim una capacitat de solvència econòmica que podem baixar els impostos a les persones que mes ho necessiten” i la SER ens ofereix la rèplica de Pellicer “Senyor Pérez, perquè no ho ha fet abans?”. El Toni Ramos del Més Reus treu punxa a la dialèctica del candidat socialista “la resposta preferida de Pérez és “no digui mentides”. És com el “quicir” del Núñez.”. Pellicer també té frase preferida “em deix parlar” . I és aquí quan salta la guspira que encendrà el debat. Cartanyà ens descobreix l’acusació de Pellicer “vostè ha creat un efecte crida amb la immigració donant facilitats en empadronament”. I Pérez s’hi torna “vostè ha caigut en lo més baix utilitzant els arguments de Plataforma per Catalunya” apunta Cartanyà, ho ratifica la SER i s’hi abona el PSC que torna a insistir en la frase preferida de Pérez “Menteix repetidament Sr.Pellicer”. És aquí quan el candidat socialista comença la seva llarga llista d’acusacions -duríssimes- contra Pellicer. SER “Pérez a Pellicer: M’ha decepcionat com a persona… amb la meva família vostè NO JUGARÀ mai!” . Cartanyà “Pérez acusa a Pellicer de calumniar-lo havent dit que s’havia separat de la seva dona i que estava amb una immigrant.” I salta a la palestra el Guillem Ramos-Salvat, centrat fins aleshores en el twitter oficial del delcamp.cat apuntant des del seu compte personal “S’embolica el cara a cara”. El PSC subscriu les acusacions del seu candidat “Pellicer es còmplice de les mentides vessades sobre mi, la meva família i la immigració a Reus. Ho puc demostrar.” I Cartanyà ens informa d’una mesura dràstica “Gemma Torrents ha interromput als tertulians perquè el debat ha arribat al terreny personal i fet un guirigay”. Morillas, enginyós activista d’una ONG de referència a la ciutat, deix anar “S’esmolen els ganivets al cara a cara” i Ramos-Salvat conclou “La pobre Gemma ha hagut d’anar a publicitat”. La SER també ens ho diu “Aprofitem al pausa per baixar el to i parlar del que toca”. Però el to cal deduir que no baixa ja que Ramos-Salvat ens descobreix que a l’estudi hi ha “Moments de molta tensió. Pérez i Pellicer es segueixen insultant fora d’antena”. “La Torrens els ha de renyar” apunta Cartanyà rematant “Toc d’atenció important als tertulians perquè se cenyeixin a lo estrictament polític i al programa enlloc de lo personal”. I Morillas, que se’ns descobreix com un fi estilista de la ironia, deix anar “Quan diu Forges que Reus es la ciutat amb més frikis per metre quadrat de la península serà per alguna cosa.”
El debat circula a continuació per qüestions econòmiques centrant-se en l’atur o la implantació d’empreses com ara el Corte Inglés que Pellicer, segons apunta la SER, considera “que ha anat a Tarragona per la burocràcia”. El PSC reforça, a la xarxa, el missatge del seu líder “CiU té un programa electoral que sembla la carta als reis mags”. I en aquest punt voldria obrir un parèntesi. (Ja que aquest blog no se’l llegeix canalla ja ho podem dir: els reis d’orient enguany van ser el Pepe Jofré -candidat de CiU-, el fill de l’Eduard Ortiz –gairebé res- i un xicot de color negre que em va semblar que era el Jaume Vendrell mascarat. Si realment el programa de CiU és una carta als reis em sembla que el PSC s’endurà tot el carbó.) Tanco parèntesi.
A l’estudi de la SER, no cal dir-ho, hi ha els respectius equips del candidat. I davant de l’espectacle relatat, Ramos-Salvat ens dóna una imatge molt il·lustrativa “La cara del números 2 i 3 de la llista socialista -Lamas i Pallarés- es un drama ara mateix”. Potser fent examen de consciencia Cartanyà ens apunta que “Pérez demana disculpes per si s’ha excedit en el que ell considera una defensa de la seva família”. I la periodista més PUNTaire, la Núria Roca, que encara no havia piulat, subratlla “Mira que haver d’apagar els micros perquè no callen…, ja es trist ja”.
Una nova pausa, aquesta d’obligat compliment. Cartanyà ens ho explica ”Informatiu de la una del migdia i el debat es reprèn en 7 minuts”. I quan hi tornen el PSC carrega novament amb el contingut del programa “Pellicer s’ha presentat al primer debat sense el programa electoral de CiU. En tenen o ens copien el nostre?”. I com de vegades passa en el twitter, especialment en dies de tanta intensitat com el relatat, apareix en la seqüència de missatges un que no té res a veure amb el tema que ens ocupa. El signa el Ton Aymemi i diu “Japón ordena parar la nuclear de Hamaoka por las dudas sobre como resistiría un terremeoto.” L’associació d’idees és obligada. Com el terratrèmol polític a la ciutat continuï amb aquesta intensitat, el Zapatero farà parar la nuclear d’Ascó no fos cas que l’onada sísmica del món de Reus arribés a la planta atòmica de la Ribera. Ramos-Salvat fa el minut i resultat “Pellicer després de guanyar en el cos a cos a la primera part es sent més suelto i fins i tot cola alguna paraula poc convergent”. S’incorpora a la xarxa el consultor Menduiña al qui es trobava a faltar “porto 3 minuts escoltant el debat i pateixo per la Gemma Torrents. Anims!” .“No patiu, disfruteu que aquesta dona es creix amb l’adversitat” remata el Cartanyà. Hi estic d’acord. La periodista selvatana sempre els ha tingut molt ben posats. Els auriculars, és clar. L’altre Ramos, el Toni del Més Reus, continua en el seu paper d’analista “Greu error estratègic del PSC en buscar la virulència en el cara a cara. Pérez no remunta i Pellicer treu pit.” I es veu que finalment -ja ha costat- “Els tertulians han entrat en raó i accedeixen a seguir els temps i torns d’intervenció que els demana Gemma Torrents” piula el Cartanyà. Menduiña troba a falta “un PROUPROUPROU tipus Cuní”. Un prou que potser hagués fet falta per aturar un altre debat incendiari, el de la capitalitat. Menduiña diu “Perez afirma que Reus ha d’exercir de capital i ho fa, segons ell, amb Sagessa i amb Nespresso.”. I la Neus Gallego li tira un cable al seu candidat “el Pellicer es pitjor que el Núñez amb els euros, només pensa en els diners pels compradors de la comarca”. És la segona vegada que en el debat es cita al Núñez i això que en cap moment s’ha parlat de la zona comercial del Pallol. La SER informa de la rèplica de Pellicer “Som capital, però NO GRÀCIES a l’ajuntament si no a tota la ciutat”. I Ramos-Salvat es confessa a la xarxa “Jo que sóc de guerra... ho he passat malament quan s’han cridat els dos caps de llista. Ara tothom més tranquil. Però més avorrit.”. La SER s’abona al tema capital “Perez repta Pellicer a que defensa la capitalitat de Reus en la llei de vegueries.” I el Cartanyà ens confirma el que ja és una evidència a orelles de l’oïdor “Per fi un debat endreçat… a 6 minuts d’acabar.” A bona hora, penses. Però tot i així les ganivetades continuen anant de banda a banda de la taula “Pellicer a Pérez: vostè es va vendre la capitalitat de Reus en una reunió a l’AP7 amb Tarragona”. El PSC remata “El Pellicer s’està ennuegat, se li ha travesat alguna cosa?”. I Pérez, que ja fa temps que té travessat al Ballesteros, diu segons apunta el Toni Ramos “he aconseguit que Tarragona no sigui capital de la veguería”. Ramos Salvat fa la gràcia “Pellicer cola alguns adjectius en el seu discurs final…però no cola el lema de campanya de CiU –ambilusió-.”. I finalment s’acaba el debat com informa Cartanyà “FI DEL CARA A CARA DE SER CAMP DE TARRAGONA A REUS”. I ho escriu així, en majúscules, com si volgués que se sentís més alt i més fort. Devia tenir ganes que s’acabés. Ramos-Salvat ens dóna una dada interessant des del mateix estudi “Torna la cordialitat entre els dos caps de llista després de tancar els micros. Estrany.” Estrany? No en té res d’estrany. D’això se’n diu, precisament, política. I no els hi estranyi, fins i tot, que acabessin dinant junts. Si ja ho dèiem l’altre dia a propòsit del Consell d’Infants, SOM COM A NENS.
Per cert, just acabat l’allau de piulades sobre el debat apareixen a la xarxa Benach i Cortadelles que fins aleshores han estat missing. Diria que no ha estat casualitat. Per mi que havien estat entretinguts, fins aleshores, escoltant Cara a Cara –ells dos- un programa de ràdio. I segur que no era la Competència a RAC1.
