"El Món de Reus és el Món". Blog finalista del premi "El Periodista de l'any 2011" del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona



12.5.11

Alcaldes que pensen

La llenguada de Robert Benaiges al facebook
Ahir com que hi havia futbol o, millor dit, jugava el Barça el món es va aturar. I el de Reus també, és clar. No hi havia cap míting ni debat al que assistir per la coincidència amb la transcendental cita esportiva i per això em vaig decidir a mirar-me l’activitat política des d’una altra òptica. Concretament des del facebook que, d’ençà que ha entrat en campanya a la nostra ciutat, l’observo amb uns altres ulls, amb certa cautela especialment a l’hora prémer segons quina opció. No fos cas que després me’n penedís. I tot tombant per la xarxa, mentre els piuladors s’esgargamellaven la gola electrònica cantant la tercera lliga dels homes de Guardiola, vaig trobar-me casualment amb el mur de l’alcalde de Cambrils, el Robert Benaiges, que hores abans havia penjat la foto que il·lustra aquest article. No em negaran que la instantània és genial, amb aquesta “llenguada” ostensible, generosa, semblant a la que va immortalitzar l’Albert Einstein fa una colla d’anys. Benaiges va reblar el clau apuntant el següent comentari “Moment friki durant la campanya. No està dedicat a ningú, no sigueu mal pensats”. I a un servidor, que és mal pensat de mena, de seguit li va venir al cap l’Oliver Klein, “l’Ortiz cambrilenc”, que deu haver tret el son més d’una nit a l’alcalde Benaiges.

Sempre m’agrada dir que el millor de viure a Reus és que tens Cambrils al costat. Jo hi he estiuejat tota la vida i fins i tot he defensat durant anys, per tot el país, els colors del seu millor equip d’havaneres, el grup Mestral.  Per tant, i com pot comprovar el lector/a  davant d’aquesta profunda confessió, tots tenim un passat. Per aquests i molts altres motius jo porto Cambrils al cor i el que hi passa m’ocupa i em preocupa. Benaiges és un alcalde poeta. No és una frase retòrica, s’ajusta a la realitat. Jo l’he entrevistat moltes vegades parlant dels seus llibres, del seus reculls de poesies. Em sembla interessant que es descobreixi i transcendeixi el costat més humà dels nostres polítics. Que puguem comprovar que darrera de la seva imatge més mediàtica hi ha persones de carn i ossos, amb inquietuds que van més enllà de la seva activitat d'administradors de la cosa pública i que, com en el cas que ens ocupa, demostren una gran sensibilitat. Poesia no la pot escriure qualsevol, necessites un especial pòsit d’emocions i sensacions. I Benaiges ho ha demostrat repetidament amb tot un seguit de creacions que mereixen de la nostra atenció. Trobo bé això que ha fet l’alcalde poeta penjant una imatge com aquesta, distesa, relaxada, amb un punt d’ironia, fent caricatura d’ell mateix.  Perquè la foto l’ha penjat ell, no? No serà una broma d’un artista del photoshop? A veure si demà tindré problemes. Només em faltaria això.

Però mentre a Cambrils sembla que els hi va la broma, a Salou no estan per gaires gracietes. La capital de la Costa Daurada és un municipi sociològicament complex i això ha provocat un be de Déu de candidatures superant, fins i tot, el rècord històric que enguany s’ha establert al Món de Reus. L’ajuntament, en funció dels resultats del 22m, pot acabar sent una autèntica Torre de Babel. Ja és curiós el cas de Salou. Abans era un cul de món i ara, amb el desenvolupament del turisme, s’ha convertit en un món de culs. L’ajuntament no podia ser l’excepció.

I més tranquils estan a Riudoms, l’altra població que -junt amb Cambrils i el Món de Reus- formen el triangle més afectiu i familiar d’un servidor. El convergent Josep Maria Cruset sembla que ho té bé per tornar a cantar victòria al capdavant de l’ajuntament de la flor del camp. Això de cantar ho dic en el més ampli sentit de la paraula. Si el seu homòleg cambrilenc s’arrenca amb la poesia, el Cruset es deix veure sovint cantant Caramelles amb la seva gent. D’això se’n diu donar la nota, en el bon sentit de la paraula és clar. Ahir hi vaig anar a Riudoms, el poble d’on venim des de temps immemorials tots els Baiges. I em vaig trobar els carrers empastifats amb la imatge somrient de l’alcalde. Això d’empastifats és un dir ja que tothom, especialment “elles”, comenten que el Cruset és molt maquet. Ja saben que està fent fortuna d’un temps ençà la frase feta “Ets més pinxo que l’alcalde de Riudoms” a partir, precisament, d’aquesta simpatia desbordant que gasta la primera autoritat municipal. Però veient el cartell hi ha una cosa que m’ha cridat l’atenció, veure com l’eslògan electoral de Cruset té molts punts de contacte amb el de Lluís Miquel Pérez. Si l’alcalde socialista Pensa en Reus, el convergent riudomenc diu Pensem en tu. I ja hi tornem a ser. Ja tenim encetada una nova polèmica del Món de Reus amb els nostres veïns de Riudoms. La pregunta és obligada, i a partir d’aquí s’alimentarà la discussió: Quin dels dos alcaldes va “pensar” primer? Va ser Pérez descansant al banc de l’escultura del nen gaudí al carrer Amargura o Cruset fent salut tot passejant per la riera de Maspujols, a tocar del Mas de la Calderera? Com és que entre Reus i Riudoms sempre ens acaba passant el mateix? Com és que tots pensen i al final divergeixen? Potser és que tampoc som tan diferents i resulta que, en el fons, estem condemnats a entendre’ns. Deu ser això. Hi haurem de pensar.