 |
| Lluís Miquel Pérez adreçant-se als assistents a la convenció del PSC |
Aquest dissabte passat tenia dues invitacions interessants del món de #reus22m. D’una banda la convenció dels socialistes al centre cívic del Carme que havia de servir per aprovar el programa electoral. I de l’altra, ja al vespre, la presentació dels candidats al camp de la CUP. Dissortadament em vaig veure en l’obligació de declinar-les totes dues per fer de pare responsable. La meva dona em va donar a entendre que els nens ja no en tenien prou amb la meva foto que els havia deixat en un porta retrats al rebedor de casa tot just iniciada la precampanya i que potser ja començaven a tenir necessitat de gaudir del pare de carn i ossos. A més al vespre també volia arribar-me a la Passarel·la Reus Fashion Show que es feia a l’auditori exterior de la nova firaReus. Per això, i encara que fos des de la distància, vaig decidir estar pendent del twitter que dissabte, amb tanta activitat, es va convertir en una altra passarel·la fashion, la del show polític.
I d’entrada constatar una evidència o, millor dit, refermar-la. El PSC va a per totes. A la gent d’Esquerra Republicana, que fins ara tenien una còmode majoria a la "circumscripció twitter" els hi ha sortit una duríssima competència. Els socialistes van repartir més piulades dissabte que globus el dia de Sant Jordi. La xarxa treia fum amb els missatges constants dels assistents a la convenció. Des del candidat Lluís Miquel Pérez, passant pel mateix PSC, l’activíssima Rosa Garrido o l’assessora Edurne Seco i acabant amb dos dels fitxatges llampecs de la candidatura, el Jordi Lamas i la Sandra Guaita. Tots ells em van anar informat de l’inici d’una convenció que es va encarregar de presentar el regidor Josep Allueva. Em va sorprendre l’elecció. Allueva té -i em consta- moltes qualitats per bé que no me l’imagino encenen a les masses un dissabte al matí a primera hora en un acte d’aquestes característiques. A continuació es van anar produint un degoteig de intervencions que servien per explicar el que s’ha fet i el que es vol fer. I va arribar el torn de Sandra Guaita, la dona a qui Pérez va conèixer fent un porta a porta. Diuen els qui van viure aquell moment històric que al veure-la Pérez va expressar “Guita! quina noia més vàlida”. I la Sandra es va incorporar a llista. A la convenció va ser l’encarregada d’explicar el programa de salut i benestar, joventut i emancipació. I el cap de llista va aprofitar per llençar, a la seva piulada, una de les consignes de l’assemblea “Diem no a les retallades”. A partir d’aquí Pérez va escriure tantes vegades “no a les retallades” que em vaig arribar a pensar que se li havia enganxat el dit al teclat.
Precisament la Sandra Guaita també va estar molt activa per bé que amb tanta piulada, i com ens pot passar a tots, va equivocar una lletra i va convertir al Regidor Morató en Josep Marató. De fet un servidor s’ha trobat moltíssimes vegades al Sr.Morató fent salut pel Passeig de la Boca de la Mina, però d’aquí a córrer una marató… Ara bé, el símil podria ser més encertat si ens referim al que poden suposar aquests anys a l’ajuntament. Possiblement després de tres legislatures al Sr.Morató tot plegat també se li deu haver fet tan llarg com una d’aquestes curses de més de quaranta quilòmetres. Poca broma.
Morató va fer un duet interessant amb qui, en teoria, ha de ser el seu substitut, l’empresari Ramon Urgellés. En aquet punt al twitter va aparèixer aquest grup anomenat PÉREZ x REUS que en el seu perfil es presenta com “Plataforma ciutadana per recolzar al millor alcalde de la història reusenca”. He de reconèixer, però, que un servidor no les té totes amb aquesta gent. A les proves em remeto. Després del discurs del nou fitxatge socialista van deixar anar “Este del Urgellés se nota que viene de família trabajadora, se nota en su forma de hablar”. Sense comentaris.
I mentrestant l’assessora Edurne Seco, com si fes aquells anuncis del MOVIERECORD del cinema, anava escampant a la xarxa l’enllaç per visionar les pel·lícules produïdes per la productora socialista i de la que en parlo també avui dilluns a l’article LES VIDES DE PÉREZ. Seco, que malgrat el seu nom està traient tot el suc a la candidatura socialista, llençava un dard enverinat als qui es dediquen a fer “remakes” en aquesta campanya “Resulta que el PSC també fa vídeos, però amb un altre estil” sentenciava aquesta periodista basca que no fa altra cosa que “pensar en Reus”.
A la convenció també hi va intervenir el Germà López, històric i eficient mestre de l’IES Baix Camp. M’han dit que López té un germà molt amunt a l’aparell del PP a l’ombra d’Alícia Alegret. Amb aquesta barreja ideològica els dinars familiars a cal López deuen ser distrets. I enmig de tanta piulada socialista es va atrevir a treure el cap el Marc Arza de CiU amb aquest missatge “Esperant llegir alguna cosa de la intervenció d'en @jordilamas a la convenció del PSC de #Reus.” No es pensin que fos una imprudència o una provocació. Arza té moltíssima consideració pel seu rival i, malgrat tot, amic Jordi Lamas i també per la Sandra Guaita. L’altre dia el meu cunyat Rafel em va comentar que havia coincidit a les Monges de la Teula al mateix curs amb Lamas, Guaita i Arza. Per tant són vells amics i, a partir d’ara, nous rivals. No vaig pensar a preguntar-li al meu cunyat qui de tots tres guanyava les eleccions a delegat de classe. Potser m’hagués donat alguna pista interessant.
Precisament el moment que esperava Arza va arribar. I la presentació de Lamas la va fer Magrazó, l’entranyable Pepe del Centro Aragonès “El Cachirulo”. Ignoro si li va cantar una jota per donar-li pas o va donar quatre cops de timbal “calandino”. En el primer supòsit es podria haver arrencat amb aquesta estrofa
La jota anida las almas
la rondalla la despierta,
y por eso el Jordi Lamas
del pecho al cielo la eleva.
Ja em perdonaran la broma però era obligada tenint en compte que Magrazó el dia de l’últim ple municipal es va acomiadar, precisament, recitant un bocinet de la cançó aragonesa per excel·lència.
Però parlem del Jordi Lamas. Al twitter aquest home té una foto impactant. Aquest grup del Pérez x Reus enviava una piulada dient “Este @jordilamas pues no esta nada mal. Tenemos alcalde para años”. Fins i tot la meva dona al veure’l em va comentar “aquest xic sembla un artista”. Possiblement, però, caldria matisar aquest adjectiu per no conduir a l’equivoc. Al sentir el cognom Lamas algú pot pensar que el candidat socialista té una retirada al Lorenzo Lamas, actor nord-americà secundari a la mítica pel·lícula Grease que va aconseguir una certa notorietat a la telesèrie Falcon Crest. Després també es va fer popular a l’estat espanyol al protagonitzar una anunci de matalassos on se’l presentava com “Lorenzo Lamas, el rey de las camas”. Però el nostre Lamas, el de Reus, té un altre estil. Sembla un d’aquests galans argentins que s’han fet famosos a casa nostra. Té alguna cosa de charmant. Curiosament de petit va viure a Buenos Aires i potser d’aquí li ve el posat. El que no sabem és si sap ballar el tango. Però dissabte a la xarxa en va deixar anar alguna que semblava tan trista i lamentosa com acostumen a ser les lletres d’aquest ball tan sensual. Des del twitter del PSC se’ns anunciava que “Jordi Lamas explica que el govern dels millors l'acomiadarà del CatSalut per ser candidat del PSC a Reus #pensarenreus “. La broma, doncs, li pot sortir cara al número 2 d’un candidat, Lluís Miquel Pérez, que com no podia ser d’altra manera va tancar la convenció amb un discurs optimista que culminava tot dient “heu de veure tot el que s'ha fet i saber valorar-lo, és la ciutat on s'emmirallen ciutats d'altres llocs. Valorem-ho.” Tot rematat amb el seu “Pensar en Reus”.
Precisament no es pensin que la passarel·la socialista al twitter acabés aquí. Al vespre hi van tornar amb un candidat certament actiu que abans d’anar a la Reus Fashion Show va piular des del Bartrina on feien la trobada de Coros Rocieros. Com era previsible des d’allà no va piular ni el Cortadelles ni ningú de la CUP. Allà no hi eren ni se’ls esperava. La seva passarel·la electoral al Món de Reus és una altra de molt diferent.
