 |
| Alegret i Pellicer ballant la sardana del pacte (delcamp.cat, Laia Solanellas) |
Això del twitter deu ser com les sirenes que alertaven a la població dels bombardejos durant la guerra civil. Aquest divendres en vaig tenir una bona mostra. Estava tan tranquil al despatx, tancant temes abans de començar un intensíssim cap de setmana, quan de cop i volta vaig observar un missatge al mòbil que em va cridar l’atenció. El signava SER_TgnReus que, per fer-ho entenedor, és el nom a la xarxa de la Ràdio, de Ràdio Reus naturalment. I vaig llegir “Exclusiva del pacte #Reus22M a partir de l’11 de juny. Claus i repartiment de cartipassos a partir de les 14:15 a #Hora14. 97.7FM i 1.026 OM”. Havent vist la piulada, talment com si sonés la sirena, vaig començar a buscar un receptor. I com sempre, per la ditxosa Llei de Murphy, no en tenia cap a l’abast. Vaig sortir com un llampec de les oficines, baixant les escales com si anés al refugi del barri del Carme. I a la primera planta vaig iniciar una recerca minuciosa pels despatxos dels companys. Al final vaig localitzar un petit transistor on sintonitzar l’emissora. I amb l’orella al costat de l’altaveu, amb les palpitacions a cent per hora per l’esforç i la tensió, vaig sentir com queia la bomba. La informativa, naturalment.
Per si quedava cap dubte, Ràdio Reus continua sent un dels referents periodístics de la nostra ciutat. Aquestes municipals ha marcat sovint el batec informatiu amb els episodis protagonitzats per Ortiz, Pérez i Pellicer. I avui divendres ha reblat el clau. L’emissora ha avançat en exclusiva el cartipaç municipal que -sembla- tenen ben repartit els dos partits que governaran en coalició durant els propers quatre anys a la nostra ciutat. De fet la vella emissora que va nèixer al Centre de Lectura, després de 86 anys d’història i moltes batalles ciutadanes, continua amb la seva fidelíssima relació d’exclusives periodístiques vinculades a l’actualitat política. L’altre dia tot contemplant les llàgrimes de Lluís Miquel Pérez, en va venir al cap el record de quan Ràdio Reus va donar l’exclusiva de la renúncia de Josep Abelló de presentar-se a les municipals del juny del 99 en benefici, precisament, del mateix Pérez, que aleshores exercia de diputat a Madrid. La noticia se la va treballar Francesc Domènech en una redacció on també hi havia el Josep Maria Arias, la Natàlia Borbonès i l’Enric Tricaz. Es poden imaginar, per tant, el que vaig arribar a aprendre al costat d’aquells monstres de la comunicació local.
Divendres Gemma Torrents, dins de l’informatiu HORA 14 conduït pel locutor-actor Marc Càmara, va ser l’encarregada de descobrir-nos el pastís del proper govern municipal. Com ha xalat la Torrents aquests dies amb tota aquesta escudella de les eleccions. Podria dir que ella també està vivint una segona joventut. Però, no ens equivoquen. La Gemma continua sent jove. Passa, però, que la periodista selvatana s’hi va posar molt aviat en el món de la comunicació i fa tants anys que s’hi arrossega que sembla que tingui una altra edat. Recordo quan va començar de becària a la ràdio. Una nit, a quarts de dotze, vaig anar a l’emissora a picar una peça. I a l’entrar em vaig endur un bon ensurt al trobar-me, asseguda a la recepció, amb una senyora a la que no coneixia. “Sóc la mare de la Gemma. És a la redacció. L’he acompanyat perquè no estigués sola” em va dir. No em negaran que es una imatge entranyable. La mare ara, satisfeta, deu observar com al cap dels anys la “nena” s’ha convertit en una de les periodistes de referència del món de Reus. Déu n’hi do.
En la seva introducció Cámara havia dit que el pacte “estava signat”. Però Torrents, amb el seu estil habitual, directe i contundent, no va utilitzar les mateixes paraules. En concret va apuntar que Pellicer i Alegret “s’han donat la mà després de pactar” sense explicitar si la signatura, pròpiament, s’havia formalitzat. Algú pot pensar que entre signar i donar-se la mà hi ha una diferència substancial. Però Reus és un ciutat eminentment comercial. I en aquest sentit tots sabem, per tradició i convicció, que l’acord verbal segellat amb una encaixada te tant o més valor que una signatura en un paper. Per tant, si es van donar les mans és que el pacte, a Reus, cal donar-lo per bo.
Segons Torrents -és a dir, segons la ràdio- Convergència i Unió es quedaria amb l’alcaldia i controlaria també urbanisme, hisenda, cultura i serveis socials. Per la seva banda el Partit Popular es faria càrrec de les àrees de promoció econòmica, medi ambient, via pública i esports. Totes dues formacions compartirien Educació i família. I, segons sembla, s’ha ideat una fórmula per compartir decisions en àmbits sensibles com immigració i seguretat ciutadana. Això d’ “idear fórmules”, com literalment va dir la Gemma, em va semblar sensacional. Al TBO cada setmana el doctor Franz de Cophenague ideava fórmules que donaven resultats si més no curiosos. Eren els seus famosos "invents". Del TBO se’n va fer alguna edició esporàdica en català. I al personatge en qüestió se’l va presentar com el doctor Rius de Reus. Així, tal com raja. Serà que els de Reus, pel que sigui, ja tenim la fama d’idear fórmules peculiars. Esperem que la que ens ocupa -de fórmula- no acabi explotant.
Per la tarda es van succeir les reaccions a la notícia avançada per la Cadena SER. Fonts dels partits implicats confirmaven en essència la primícia tot i deixar clar que faltaven encara alguns “serrells” per polir. Això del serrells és l’eufemisme que s’utilitza, en l’àmbit polític. per dir que tot està fet però que marejarem la perdiu encara uns quants dies més. En aquest sentit vaig trobar molt reveladora la dada que aportava Punt 6 Ràdio: només havien fet falta tres reunions per tancar l’acord. O això és una bassa d’oli o el pacte el van cuinar fa setmanes posant-lo a la nevera i esperant el moment oportú per escalfar-lo al microones i servir-lo en safata a la nova taula municipal. Em sembla que la resposta és òbvia.
La propera setmana assistirem a la presentació de l’acord i a l’assignació de carteres als regidors corresponents, alguns dels quals ja fa temps que tenim clar quina responsabilitat jugaran. Però mentrestant els recomano que segueixen atents a la seva emissora de capçalera, sigui Ràdio Reus o Punt 6. Sovint s’ha comentat que si Tarragona es ciutat de Diari, la nostra és ciutat de Ràdio. I aquestes municipals s’ha demostrat amb una sèrie d’impactes que han generat informació veraç i rigorosa. Perquè a Reus si ho diu la ràdio, és veritat. Curt i ras.
