 |
| Alegret, Pastor, Ricomà i Luna remenant la paella al Centre Cívic Ponent |
El Josep Machado ha entrat en campanya. Dissabte una piulada al twitter m’advertia, textualment, que el conegut constructor i activista veïnal feia una paella a la Palma. Vaig quedar sorprès. La paella era pels amics i parents o tenia finalitat política? Posteriorment vaig confirmar que era això segon. Machado, que fa dies va anunciar la renúncia del seu partit a presentar-se per donar suport explícit a la candidatura de CiU, feia un àpat de suport a Carles Pellicer. Feia seva, per tant, la màxima del seu homònim poeta “Caminante no hay camino, se hace camino al andar.” I per això continua caminant a l’ombra del candidat convergent amb la seva gent “Unida” al voltant d’una bona paella. Cosa que, per altra banda, no està gens malament. Machado deu haver descobert que això d’estar en segona línia dóna menys disgustos i, en canvi, alimenta més. I a les proves em remeto.
Al qui va ser president de l’associació de veïns del Barri del Carme, abans de l’eclosió de la Sra. Alomà, me’l vaig trobar no fa gaires dies a la Cambra coincidint amb la conferència de Pellicer al cicle #reusfutur2015. I em va voler fer algunes precisions a l’article FOT-LI MACHADO QUE ÉS DE REUS! que vaig publicar el passat mes de febrer. en aquest mateix blog. Deduïa l’inquiet mestre d’obres que un servidor havia donat a entendre que havia estat ell qui havia col·locat a la seva senyora com a referent d’una llista que, finalment, no ha reeixit. Res més lluny de la realitat. Precisament el que volia destacar en aquest article és la curiosa simbiosi que es produeix en alguns matrimonis on l’altra mitja taronja, veient l’activitat frenètica de la seva parella en l’àmbit polític, s’acaba impregnant d’aquest esperit de servei a la ciutadania. Des d’aquest punt de vista la decisió de la senyora Machado -per qui no passen els anys- no només em mereix tots els respectes sinó també la meva admiració.
En qualsevol cas aquest cap de setmana que hem deixat enrere ha estat prolífic en paelles. I no s’acaba aquí ja que s’anuncia alguna de multitudinària pel proper cap de setmana. Els que s’hi dediquen professionalment hauran fet l’arròs, i mai tan ben dit. A la d’Units per Reus, se li ha d’afegir la del PP que es va fer al Centre Cívic Ponent amb l’Ana Pastor, a la que veiem a la foto publicada al Més Reus fent anar el cullerot. Ignorem si el Francesc Ricomà i el Rafel Luna, que acompanyen a l’ex-ministra de sanitat, li van dir a la coordinadora de política social del PP allò que cantava la Guillermina Mota fa anys “Remena nena”. També en prepara una de paella per diumenge vinent el Jordi Cervera de l’ARA REUS. El Jordi quan vol fer una cosa, s’hi posa de debò. Res de misèries, mai s’hi posa per poc. Si fa anys es va estar 24 hores nedant, i ha travessat dins de l’aigua el canal de la Mànega o l’estret de Gibraltar, era evident que la paella no la farà pels quatre de la candidatura. La vol preparar per 1.000 persones a la plaça del Santuari de Misericòrdia. M’imagino al Jordi Pouget i al Josep Maria Pujol amb la riallera Laura Salvat i el servicial Jordi Pàmies servint plats i plats d’arròs al punt. Els d’ARA REUS no sé si aconseguiran el seu objectiu de ser a l’ajuntament, però xalar, el que és xalar, deuen xalar més que ningú. Segur.
Però no només de paelles viu l’home. I menys en un cap de setmana on el Facebook ha estat l’autèntic protagonista de converses, tertúlies i saraus al món de Reus. Dissabte donava un cop d’ull a la pàgina de Carles Pellicer a la xarxa. Ho vaig fer sense cap mala intenció, i encara menys per posar un “M’agrada”, versió nostrada del “I like”. El que si vaig fer, però, va ser captar un “plantxasso” amb l’agenda del dia del candidat convergent. I em vaig trobar amb aquest bé de Déu:
Per cert que el facebook del candidat socialista també continua sent notícia. Ahir dilluns a primera hora l’alcalde Pérez aconseguia un impacte mediàtic en un programa radiofònic de màxima audiència del nostre país. Però contràriament al que ell –i nosaltres- hauria desitjat, aquest minut de glòria (un minut trenta segons exactament) no va ser per explicar cap dels grans projectes desenvolupats a la ciutat durant aquesta legislatura i que, crec, mereixerien alguna vegada l’atenció d’un mitjà com aquest. Jordi Basté, a l’altre món, el de RAC 1, el va treure per recordar el seu moment Facebook/I like/Plantxasso de divendres a Ràdio Reus. Ja ho tenen això aquestes emissores de Barcelona amb -diuen ells- vocació de fer país. Només es recorden de ciutats com la nostra per bestieses com aquesta o per donar peixet a l’Ariel Santamaría. Deixant al marge la bona feina de l’Esteve Giralt, que pica pedra per l’emissora de la Vanguardia a les nostres comarques, quan de temps de ràdio ha dedicat Basté a parlar de l’hospital, de la nova fira o de qualsevol altra bona notícia vinculada a la ciutat? M’estimo més no saber la resposta. El RACòmetre de la meva indignació pujaria fins a nivell insospitats.
I amb tot això l’activitat esportiva també va disposar a tots els candidats davant de la pantalla per veure el partit del Reus a La Corunya. Vam estar a un pam de la glòria i ens va sobrar un minut, el mateix que a Pérez en el CARA A CARA DE LA SER. Ara tot queda en mans del Barça. I Déu n’hi do la situació que es pot acabar produint. L’última i decisiva jornada de l’OK lliga es jugarà el proper 28 de maig a les sis de la tarda. El Reus necessita guanyar el seu partit a casa contra el Tenerife i que el Barça guanyi o empati amb el Liceo. Si no ho fa, el Reus perdrà la lliga. Això ho sabrem a les vuit del vespre, minuts abans de la final de la Copa d’Europa de futbol entre els blaugrana i el Manchester. S’ho imaginen? Si el Barça no fa els deures hi haurà aficionats roig-i-negres que maleiran a l’equip barcelonista minuts abans de posar-se la samarreta blaugrana per animar als de Guardiola a la final. Serà la màxima expressió de l’EsquizoReus. Esperem no haver-ho d’explicar.
