 |
| El Joan Masdéu a les Peixateries (reusdigital.cat) |
Quan vaig començar a fer ràdio en una de les fórmules més comercials (tots tenim un passat) els meus amics més “progressistes” m’acusaven de ser una mena de mercenari al servei de la dictadura de l’anomenada indústria musical. Entenien –els meus amics- que aquestes emissores afavorien el discurs únic al voltant del món de la música, fent escoltar cançons i artistes prioritzant només interessos comercials per damunt dels artístics. Tots ja deuen saber de quina mena de radiofòrmula estic parlant. La música sempre ha estat condicionada a les llistes d’èxits i aquells que s’ho han sabut treballar més als despatxos que no pas als escenaris ho han tingut més fàcil per posicionar el seu producte. Ara que ja no treballo en cap radiofòrmula d’aquestes –una experiència de la que en guardo, per cert, un gratíssim record- assisteixo amb certa perplexitat a una mena de fenomen que, salvant les distàncies, podria comparar-se a aquest afany d’alguns mitjans de fer-te escoltar només allò que els seus responsables volen. Em refereixo al fenomen dels Manel. Sembla que a Catalunya no hi hagi res més. En aquest país ja ho tenim això. Necessitem símbols als que aferrar-nos. Però acaben sent símbols únics i, per tant, excloents. Des dels grans mitjans de Barcelona amb vocació de fer país –vocació i prou, ja que la realitat acaba sent una altra-, amb grandiloqüents “Bon dia Catalunya” però que l’únic que acaben fent és mirar-se el melic, s’ha elevat a la categoria de “l’extraordinari” aquest grup. Però aferrar-nos a un únic símbol ens acaba empobrint. Per sort Catalunya és molt més que un grup de música.
Enmig d’aquesta “Manel mania” que envaeix el país durant els últims dies, hi ha algun intrèpid que ha decidit també presentar el seu treball discogràfic. És el cas d’un de Reus, el Joan Masdéu, el que fóra líder i ànima dels Whisky’ns que fa uns mesos va decidir iniciar la seva carrera en solitari. Masdéu ha publicat el seu primer videoclip d’aquesta nova etapa inspirat en la cançó “El carrer dels Jocs Florals”, el primer senzill del seu disc “Casa Murada”. Una acuradíssima realització dels reusencs ACID FACTORY que a més fa un recorregut per alguns dels principals pobles de casa nostra com Alcover, El Pinetell, Farena, Capafonts, Prades, La Mussara, Cambrils, Salou i Reus. Visionar-lo és una experiència altament recomanable per la vista i l’oïda (el lector pot vure'l al final d'aquest article).
A Masdéu li devem molt en aquesta ciutat. Potser sense proposar-s’ho ens va regalar una cançó que ha esdevingut el nostre himne i que, en conseqüència, va camí de convertir-se en un clàssic. El seu REUS és molt més que una cançó. Un servidor, quan necessita carregar les piles de sentiment ciutadà, se’n va l’exposició ARA TOCA FESTA al museu de la Plaça Llibertat i contempla el vídeo final. Una projecció que, en essència, és el millor reflex de com la ciutat ha evolucionat al mateix ritme que ho ha fet la nostra festa major. L’esclat final de l’enregistrament amb la banda sonora de la cançó dels Whiskyn’s és tota una declaració d’intencions de ciutat, de la seva tradició, de la seva cultura i, molt especialment, de les seves persones, l’autèntica capital humà que acaba donant sentit a la nostra realitat més propera.
Parlant de videoclips, el del REUS –realitzant per la Patricia Fernández i el Jordi Massó amb la participació del Gerard Martí i la Lourdes Domènech- és un exemple de com d’extraordinàries poden ser les coses més senzilles. L’enregistrament es va fer jugant amb les parets “grafitejades” de l’avinguda del Comerç. Quan s’hi va instal·lar la fira provisional es va contemplar la possibilitat, per adequar el conjunt de la zona, de pintar aquests murs. L’alcalde no ho va veure adequat esgrimint un argument clau, definitori: El Joan Masdéu havia convertit amb el seu videoclip aquestes parets en una icona de la ciutat. I certament no li faltava raó.
Per tot plegat el Món de Reus està en deute amb el Joan. Amb la seva activitat artística ha reforçat externament la imatge de Reus com el que és, una capital cultural, artística, dinàmica i emprenedora. Ha ajudat a posar, encara més, Reus al Món. Per això, i atenent l’entorn electoral en el que estem immersos, em ve de gust dir que un servidor aquests dies musicalment entre els Manel i el líder dels Whisky’ns no té cap mena de dubte: Jo voto Joan Masdéu.
