"El Món de Reus és el Món". Blog finalista del premi "El Periodista de l'any 2011" del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona



14.3.11

Fernando Grugués, un Senyor de l’Ajuntament

Fernando Grugués al reusdigital.cat
Molt sovint la imatge dels funcionaris és víctima d’un estereotip malintencionat que no els fa pas justícia. El típic i tòpic “vuelva usted mañana”, ancorat en el passat més ranci, continua fent fortuna en l’imaginari del ciutadà que sovint te la tendència de posar a tots aquests professionals en el mateix sac i considerar-los uns privilegiats que més aviat treballen poc i cobren molt. Naturalment de funcionaris, com passa amb totes les professions, n’hi ha de bons i de dolents. I cregui’m que a l’Ajuntament de Reus de bons n’hi ha una colla que són sinònim d’eficàcia, responsabilitat i exigència.

Dijous passat moria a Reus l’advocat Fernando Grugués, un d’aquests funcionaris amb majúscules que va dedicar els millors anys de la seva vida a l’Ajuntament. Grugués és un exemple clar d’això que dèiem. Funcionari capaç i cabal, que gràcies a la seva professionalitat va garantir el bon funcionament de l’administració local des de la seva parcel·la. Perquè al cap i a la fi els polítics estan de pas i són els funcionaris els que més i millor coneixen el funcionament del nostre consistori. La justa correspondència entre la responsabilitat d’uns i dels altres és la que al ciutadà li ha de permetre sentir-se ben administrat.

Aquesta mena de funcionaris que s’estimen la institució i, naturalment, la ciutat són tota una garantia. Són, en el bon sentit, funcionaris vocacionals. Viuen amb veritable passió la seva feina, es desviuen pel seu Ajuntament  però sempre entenent quin és el seu paper. Ho deia el periodista Jaume Garcia en el seu comentari a l’obituari de Grugués publicat al reusdigital.cat “A l’ajuntament era una persona exquisidament discreta”. I aquesta és la millor qualitat del bon funcionari. Discret però atent i amatent amb les coses que són de la seva incumbència. De vegades, però, hi ha polítics que incomprensiblement no ho entenen això i menystenen aquest gran capital humà. Perquè de polítics, com de funcionaris, també n’hi ha de bons i de dolents.