Des d’ahir que el primer que veig al sortir de casa és una imatge gegantina del Carles Pellicer oferint-me “les Claus del canvi”. La instantània, difosa amb generositat per tota la ciutat, ens mostra un candidat afable, amb un somriure reconfortant, sense corbata ni fixador al cabell. De fet Pellicer ja fa molts anys que no gasta aquest producte capil·lar per bé que molta gent a l’hora de referir-s’hi encara parla col·loquialment del “brillantines”. Veient com fan fortuna alguns renoms com aquest te n’adones que, en el fons, Reus és un poble. Jo mateix m’hi vaig trobar l’altre dia en una trobada d’amics. A la sobretaula els meus contertulis es van referir al candidat nacionalista com el “brillantines” i no es pensin pas que era un menysteniment, ans al contrari. D’entre els que utilitzaven el renom hi havia votants convençuts de la seva acció política. De fet l’altre dia em va caure a les mans el sensacional llibre que una colla de nostàlgics, sota la direcció editorial de l’Arcadi Vilella, han editat recordant el mític local d’oci nocturn DADÀ de l’avinguda de Sant Jordi (m’hi referiré més àmpliament en un proper article) i crida l’atenció una fotografia d’un joveníssim Pellicer amb aquell cabell engominat que gastava en la seves primeres aparicions públiques al capdavant de la Jove Cambra o traient al cap a la Unió de Botiguers. Es curiós, als líders convergents sempre se’ls vincula amb fixadors capil·lars. Recorden el xou que feien al Polònia amb la laca que suposadament gastava l’Artur Mas?
Però bé, al que anàvem. L’Opi publicitari aquest de davant de casa m’ha fet pensar que CiU deu creure que el que funciona, ni tocar-ho. Després dels èxits de Mas a les autonòmiques han respectat escrupolosament l’esperit del cartell electoral. L’únic que han fet és substituir un candidat per l’altre, i jugar amb el “canvi” com a leitmotiv de la campanya. Si amb Mas “començava el canvi” i l’alcaldable per Barcelona Xavier Trias aposta pel “canvi en positiu” Pellicer reforça “les Claus del canvi”. I quines són aquestes Claus? A Reus les Claus sempre han estat molt especials. Les de Sant Pere estan representades en un lloc principal de l’escut històric de la ciutat i les claus són també les grans protagonistes a la cerimònia de Completes de la Festa Major que permet treure el bust del patró de l’habitacle on és tot l’any. Però les claus de Pellicer, quines són? Les de l’escut, les de Sant Pere, o les de l’Ajuntament? Mentre traiem l’entrellat de tot plegat m’agrada recordar un dels eslògans que el poble li vas regalar quan regentava la grandíssima BARNICÍCOLA dedicada a la venda de pintures i vernissos. De Pellicer se’n deia que era un “Candidat que ni pintat”.
Però més enllà d’aquest eslògan –fàcil- l’atzar ha fet que aquests dies, en alguns punts de la via pública, el ciutadà de manera inconscient faci una curiosa associació d’idees amb el cartell en qüestió. Sense anar més lluny, a l’opi publicitari que tinc davant de casa al revers de la foto del polític nacionalista s’hi anuncia el “Bestial”, certamen dedicat a les mascotes de firaReus. Per tant el conductor, baixant per la carretera de Castellvell, veu la imatge gegantina de Pellicer i, just quan passa, pel retrovisor llegeix “Bestial”. La suma d’ambdós titulars és definitòria, contundent, directe, inapel·lable: CARLES PELLICER, BESTIAL. I em penso que aquesta curiosa associació d’idees amb la suma dels dos cartells és la que se’ls hi representa, en el pitjor dels malsons, als rivals polítics del candidat. N’hi ha que ja deuen patir insomni.
