 |
| "La Gata Borda" en acció |
Ahir llegia a la contra del diari El Punt que la companyia reusenca de teatre “La Gata Borda” participarà aquest proper cap de setmana en el primer Festival Internacional de Teatre d’Avelino a Nàpols, Itàlia. Ho faran amb “M’agraden les fruites del bosc”, un espectacle de “la commedia dell'arte” que van estrenar l’any 2008 al Teatre Bartrina. Me n’alegro molt de la notícia atenent, també, la curta però intensa trajectòria d’aquesta formació que va bressolar a l’ombra de la fecunda Escola de Teatre del Centre de Lectura.
El grup, que actualment té la seva seu a la Sala Santa Llúcia, ha aconseguit certa notorietat gràcies a diverses accions de carrer molt celebrades, com el provocador ball parlat de Dames i Vells de la Festa Major o l’elegantíssima visita guiada al Cementiri General de Reus que fan coincidint per Tots Sants. A més la seva directora, l’Ester Cort, és aquests dies a Madrid, representant al Teatre Valle-Inclán (Centro Dramático Nacional) “La gata sobre la teulada de zinc calenta” de Tennessee Williams i dirigida per l'Àlex Rigola. Darrerament a l’Ester també l’hem vist traient el cap per la sèrie de TV3 “La Riera”. En tot cas els èxits de la Gata Borda en general, i dels seus integrants en particular, són una nova evidència de la riquíssima tradició teatral d’aquesta ciutat.
De fet quan es diu, amb tota la raó del món, que Reus és una ciutat de teatres, aquest fet no s’explicaria sense l’arrelada afició existent a casa nostra que es tradueix no només amb un fidelíssim nombre d’espectadors sinó –i això és encara més important- amb un representatiu teixit d’actors i actrius que han fet, fan i faran teatre a casa nostra. No fa gaires dies el Centre d’Art Cal Massó s’hi representava el muntatge “PUBLIC#1”, produït pel CAER i on la matèria primera eren actors amateurs de casa nostra. Podríem fer una llarga llista de gent i grups que continuen fent del teatre “l’art nacional de Reus”. Per això, i més ara que tothom parla del Mourinho i no precisament de manera agraïda, m’ha vingut al cap una de les més cèlebres frases de l’entrenador portuguès per il·lustrar l’article d’avui. A Reus si que sabem fer “Teatro del Bueno”. I que així sigui per molts anys.
