 |
| L'Alícia "estrenant un nou Reus" |
He de celebrar, com de fet ja suposava, que l’Alícia del PP no hagi imitat finalment l’estil particular de la precampanya electoral del seu homòleg tarragoní Alejandro Fernández. Era fàcil caure en el parany de la cançoneta divertida, superficial, fins i tot ridícula per intentar captar l’atenció de l’electorat, enlloc de prioritzar el que realment és important com són les idees i el missatge que impregna el seu projecte de ciutat.
De fet això del màrqueting polític té matisos molt curiosos que se’ns escapen a la resta de mortals. Alguns, fins i tot, realment sorprenents. Un pot ser el cas de la cançoneta ditxosa de la Lady Gaga. I un altre, també significatiu, el criteri que se segueix per triar les fotografies dels candidats. Dimarts es presentava la campanya dels populars i sota el lema “Estrena un nou Reus” descobríem la imatge d’Alegret que servirà per penjar-la -en el bon sentit de la paraula, és clar- de tanques i fanals amb l’objectiu de seduir al votant. Però he de reconèixer que al veure la fotografia en qüestió m’he quedat garratibat.
Ahir a la tertúlia del BON MATÍ del Jordi Escoda a Punt 6 Ràdio, comentaven que no era la millor foto d’Alícia Alegret, que no li feia justícia. Jo encara diria més: la de la foto no és Alícia Alegret. Més aviat sembla una parenta seva que estigui fent -i ja em perdonaran per la irreverència- de model per una imatge de la Mare de Déu. Aquesta foto no transmet ni l’energia, ni el dinamisme, ni el caràcter de la candidata popular que tots els que tenim la sort de conèixer-la sabem que posseeix. Amb això no vull dir que hauria de sortir a la instantània com una vedette. Per això ja tenim a l’Alejandro de Tarragona amb el seu estil “Lady Gagalià”. Però em sembla que hem passat d’un extrem a l’altre.
En tot cas, i com deia al principi, això del cartell no deix de ser l’anècdota. El que espera l’elector realment és conèixer el seu projecte de ciutat per decidir el sentit del seu vot. I en aquest aspecte, per sort, els que s’encarreguen del màrqueting polític no hi tenen gaire a dir. O almenys això espero.
En tot cas, i com deia al principi, això del cartell no deix de ser l’anècdota. El que espera l’elector realment és conèixer el seu projecte de ciutat per decidir el sentit del seu vot. I en aquest aspecte, per sort, els que s’encarreguen del màrqueting polític no hi tenen gaire a dir. O almenys això espero.
