 |
| Montseny, Domingo, Pellicer i Jofré al reusdigital.cat |
No hi ha dubte que un dels impactes polítics més potents dels últims anys al nostre país ha estat la incorporació de Ferran Mascarell al nou govern de la Generalitat. A diferència del que és gairebé “normal” en d’altres països europeus -que acostumen sempre a anar una passa per davant nostre- a Catalunya no és gens habitual que gent tan significada políticament amb un partit com l’actual Conseller de Cultura, acceptin l’oferta del “rival” amb l’objectiu, bàsic i principal, de servir al país. Això n’hi ha que no ho entenen i converteixen al protagonista de la noticia en l’objectiu dels seus dards enverinats.
Salvant les distàncies i les particularitats de cadascú, a Reus hem tingut un cas “Mascarell” amb el fitxatge del Miquel Domingo per la candidatura de Carles Pellicer. Ahir s’oficialitzava la integració de l’arquitecte al costat d’un altra fitxatge “d’alçada” –en el més ampli sentit de la paraula- com és l’empresari Josep Jofré. Pellicer, per tant, comença a ensenyar les seves cartes i a posar pressió al PSC amb incorporacions certament mediàtiques, amb un claríssim perfil de gestió.
Però el cas de Domingo és especialment significatiu. Estem parlant d’un professional de prestigi, amb un ampli recorregut a la seva ciutat que, això sí, a nivell ideològic sempre s’havia mantingut en posicions podríem dir-ne allunyades dels plantejaments essencials de la coalició nacionalista. Ara, però, dóna aquest pas que possiblement aquells que creien que era dels seus li criticaran obertament. Considero, però, que no se li pot fer cap retret a Domingo. Ha decidit prioritzar el seu inequívoc sentiment reusenc, vinculant-se per damunt de qualsevol consideració política amb un projecte municipal -el de Carles Pellicer- on s’hi sent còmode i representat. I crec que en el cas de Reus, i davant d’un model de ciutat que et pugui engrescar, molts farien el mateix. Aquesta ciutat enganxa, fins i tot a aquest nivell.
