La contra del diari el Punt d’avui dilluns és un autèntic manual de periodisme, de bon periodisme. La Natàlia Borbonès ens torna a regalar una de les seves excel·lents cròniques d’actualitat al voltant de les “altres eleccions” del proper mes de maig al món de Reus, les del Centre de Lectura, convertint en noticia un rumor que aquests dies omple els passadissos de l’ateneu del carrer Major: l’Ernest Benach podria estar valorant la possibilitat de presentar-s’hi. Una decisió que serviria al polític republicà –apunta la cronista- per “mantenir una relativa presència pública en els propers quatre anys, al final dels quals, polític de raça, d’ambició i d’ofici com és, es presentaria a les eleccions per ser alcalde de Reus”.
Però abans de fer política ficció amb les municipals del 2015, centrem-nos en el present del Centre. Fins ara, i després de l’adéu relatiu del Jordi Agràs (com bé diu la Natàlia “el flamant delegat de Cultura de la Generalitat i ara expert en pedres romanes encara exerceix nominalment la presidència”) havia transcendit públicament el nom de l’exregidor de cultura, Xavier Filella, com a principal pretendent a la màxima responsabilitat de l’ateneu. Ara, i davant la possibilitat que Benach s’hi presenti, se’ns ofereix un escenari si més no curiós que ens retorna –salvant les distàncies, és clar- a les punyents eleccions de l’any 2001. En aquella ocasió es van disputar la presidència Pere Anguera i Biel Ferrer. Filella, tot i mantenir-se en un discret segon pla per la responsabilitat que ocupava com a regidor de cultura, mai va amagar les seves preferències per l’il·lustre historiador. I a la candidatura de Biel Ferrer sempre se la va situar sota l’ombra allargada de l’Ernest Benach. Aquelles van ser, en tots sentits, unes eleccions emocionants. Feia moltíssims anys que no hi havia uns comicis presidencials al Centre. De la intensa jornada electoral viscuda a la Sala Fortuny recordo el testimoni del pintor Pere Calderó, aleshores ja octogenari, que em confessava obertament el seu goig per poder participar d’aquelles eleccions “A les anteriors, d’abans de la guerra, encara no tenia l’edat reglamentària!” em confessava amb aquella mitja rialla amb un punt foteta que sempre et regalava amb complaença.
Ara bé, s’imaginen el proper 16 de maig poder votar entre dues candidatures de l’alçada –en tots els sentits possibles- de l’Ernest Benach o del Xavier Filella? Se’m fa molt difícil imaginar que la disputa s’acabi produint. L'un i l’altre s’hi juguen massa davant d’una hipotètica derrota. Però certament s’ha de valorar, com molt bé apunta la Natàlia, que dues primeres espases festegin un càrrec “que no servirà gaire per lluir-se sinó més aviat per suar i embrutar-se, que és com queda la gent després de fer dissabte, córrer la marató o arriar-se unes quantes trompades al ring”. Perquè el Centre de Lectura, com gairebé li passa a tothom en els temps que corren, no travessa el seu millor moment. Borbonès ho defineix d’una manera clara “l’ateneu passa per una situació econòmica i social delicada (….) i li calen uns quants cops de puny damunt la taula per fer-lo entrar de pet al segle XXI, una consigna que tots repeteixen com lloros aquests dies a dintre i fora de la casa.”
En tot cas els qui podem estar més tranquils davant de tot aquest escenari som els socis del Centre. Malgrat que les circumstàncies no són gaire favorables, disposar de dos candidats d’aquest nivell, que després del que ja han fet en l'àmbit de la responsabilitat pública encara vulguin optar a aquest càrrec, et fa sentir plenament confortat a l’hora de visualitzar el futur de l’entitat. Tant de bo en totes les eleccions passés el mateix.
