La gent té tendència a posar etiquetes als qui tenim voluntat de dir la nostra a les coses de ciutat. En funció del que escrius et cataloguen d’una manera o d’una altra, sempre intentat adjudicar-te algun tipus d’inclinació política. M’imagino que del Marc Arza -un articulista magnífic- molts ja es deuen mirar les seves reflexions d’una altra manera d’ençà que ha transcendit que serà el número 11 de la llista de Carles Pellicer. Des d’aleshores ja n’hi ha que volen llegir entre línies, que ja hi veuen una doble intencionalitat en el seu discurs. I això que els seus articles, insisteixo, continuen sent excel·lents. En el meu cas, però, pregaria que s’estalviessin algunes persones de penjar-me-la -l’etiqueta, és clar-. Per aquí si em busquen no em trobaran. Jo em miro Reus des d’una única òptica, la que motiva la meva profunda estimació cap a la meva pròpia ciutat i la seva gent. I no tinc preferència per cap partit en concret. Un dels meus mestres, el Francesc Domènech, sempre comenta que als periodistes se’ns fa molt difícil creure al 100% en els polítics per una raó ben senzilla: estem tan a prop d’ells que sabem tots els defectes i coneixem les seves imperfeccions. Hi estic absolutament d’acord.
Però al marge de defectes –com tothom-, els nostres polítics, els del Món de Reus, de virtuts en tenen i moltes. I jo, si pogués, els votaria a tots -amb alguna excepció, és clar-. El sol fet de dedicar el seu temps a la ciutat i als seus ciutadans, manllevant hores a la família i sent el blanc de crítiques molt sovint injustes, ja mereix la meva consideració. D’aquests polítics avui em ve de gust parlar de la Teresa Pallarès, personatge d’actualitat després de confirmar-se ahir mateix que serà la número 3 de la candidatura de Lluís Miquel Pérez a les eleccions municipals.
Fa alguns anys a les pàgines del Reus Directe vaig escriure un articlet titulat “Pallarès per molts anys” on reconeixia obertament la meva simpatia per la feina que aquesta “marçanenca de Reus” o “reusenca de Marçà” havia fet fins aleshores a l’Ajuntament de Reus i, més concretament, al Patronat Municipal de Comerç i Turisme. En el tracte personal la Teresa és una persona molt propera i assequible. Un caràcter que trasllada a l’acció política tan necessitada de persones amb mà esquerra, amb capacitat de seducció. I, el més important, que siguin resolutives en allò que els hi pertoca per la seva responsabilitat. Potser, al cap i a la fi, això és el que caldria demanar a qualsevol polític: sentir-te confortat, en el fons i en les formes, en allò que li demanis. I la Teresa això ho té. Així ho reconeixia també el periodista reusenc David Fernández en el seu blog PERCEPCIONS el dia que Pallarès, l’any 98, abandonava l’ajuntament per convertir-se en subdelegada del govern. “Penso que marxa més que una gran política, una gran persona” escrivia Fernández. Però paradoxalment per alguns aquesta manera de fer de Pallarés els genera desconfiança “No potser tanta dolçor en el tracte, tanta gentilesa ensucrada. Segur que alguna cosa amaga aquesta...” n’hi ha que et diuen. La gent ja ho som de complicats. I més quan intentem desentrellar que es pot amagar al darrera de la manera de fer d’un polític.
En la meva contracrònica de l’assemblea del PSC, publicada en aquest mateix blog, ja vaig apuntar que la gran sorpresa d’aquell dia va ser seva la presència, destacadíssima, donant suport inconfusible al candidat Pérez des de primera fila. Les floretes que es van llençar mútuament feia presagiar que aquell renovat idil·li -tenint en compte els antecedents de la seva relació- no era, precisament, flor d’un dia. Al final s’ha confirmat i sembla que Pallarès està cridada a ser determinant en l’estratègia del PSC a l’Ajuntament de Reus passi el que passi el 22M. La Teresa és un valor i un actiu. I des d’aquest punt de vista el ciutadà ha de sentir-se satisfet de tenir representants polítics com ella. Encara que no la votin. El 22 de maig tots haurem de decantar-nos per alguna opció a les urnes. Però l’endemà els 27 regidors escollits seran els nostres, els de tots, estiguin al govern o a l’oposició. Ells representaran a tota la ciutadania. I per això, el que vull és que siguin els millors independentment del color polític al que representin.
