 |
| Els candidats al debat i l'Àngel Cortadelles "piulant" pel twitter |
Després d’una setmana tan intensa informativament parlant al món de Reus, ahir dijous em venia de gust fer una mica d’esport per cremar totes aquestes toxines que he acumulat amb aquest cruent debat polític. En aquesta ciutat sovint s’havia batejat la vida política municipal com “l’oasi reusenc”. Però d’oasi, ara com ara, res de res. Això és pitjor que la tempesta del desert. Una tempesta que no ha servit pas per parlar de la ciutat del futur. Ahir l’advocat reusenc Lluís Gibert, amb la seva fina ironia habitual, enviava al twitter un missatge amb el que hi estic plenament d’acord “Les propostes sobre els diferents models de ciutat se saben o esperem tots al final?”. Per desintoxicar-me, doncs, vaig decidir fer una mica de bicicleta i, de pas, saber què en pensen els nostres partits sobre la mobilitat a la ciutat per aquests vehicles de dues rodes. I no va ser pas un caprici meu. El tema centrava el primer debat electoral “seriós” d’aquesta precampanya. Algú podria pensar que amb els temes transcendents que hi ha a la ciutat és si més no curiós que el primer debat sigui sobre la bicicleta. Una reflexió molt respectable. Però ja sabem que el més important no és sempre el més interessant.
I per això semblava que l’acte d’ahir al vespre als Amics de Reus organitzat per la plataforma BiciCamp fos el millor lloc per veure als candidats relaxats, valorant arguments de programa i no pas picabaralles diverses. El que sí és cert és que els candidats no hi eren tots. El Jordi Cervera s’havia queixat, enviant un comentari personal al reusdigital.cat, dient que a ell no se l’havia convidat. “Potser el dia que facin un debat sobre la mobilitat aquàtica a la ciutat ja el faran venir. En aquest àmbit es mou com peix a l’aigua” em va dir un dels assistents fent broma fàcil amb aquest to foteta que ens caracteritza a la gent del Món de Reus. La CORI tampoc va comparèixer. Començo a pensar que l’Ariel s’està desinflant com la roda punxada... d’una bicicleta, és clar. Però el que tothom esperava ahir abans de començar era comprovar si, finalment i com s’havia anunciat en la convocatòria inicial, Eduard Ortiz seria el representant del PSC al debat. Ortiz havia deixat clar que no aniria a la llista ni dirigiria la campanya. Però potser li feia gràcia això d’anar en bicicleta amb el “maillot” socialista. Però no, Ortiz no hi era. El va substituir l’actual regidor d’esports, el Joan Anton Verge, que tampoc repetirà. Per cert ahir es va demostrar que al Món de Reus –com de vegades recorda col·loquialment el mateix Ortiz- “som cent”, sempre els mateixos. Verge va seure gairebé a tocar del Josep Maria Galofre, el seu antecessor a la regidoria d’esports i actualment un dels impulsors del BICICAMP, entitat organitzadora de l’acte. Galofre va encapçalar del 95 al 99 aquella regidoria on s’hi barrejaven esports i cultura. Sempre he cregut que va fer bona feina. El Trapezi, per exemple, va néixer durant el seu mandat. I també el COS, el festival de mim i teatre gestual. Aparcada la trajectòria política ara prefereix pedalar en l’àmbit associatiu.
Si Verge era el representant socialista, la resta de partits van enviar caps de files i també algun “sprinter”. Teresa Gomis, cridada a ser la “súper regidora” municipal si acaba guanyant Pellicer, va ser la representant de CiU. Gomis va recordar la tradició històrica de Reus amb la bicicleta, evocant el vell velòdrom i també la imatge d’aquells ciclistes que s’agafaven al Carrilet per baixar a Salou amb el mínim esforç. CiU ja ho té això, evocant sovint el RTV –El Reus de Tota la Vida-. Va ser peculiar el moment en el que va citar un poema de Gabriel Ferrater on explicava –el poeta- com de jovenot, amb els amics, robaven bicicletes i les arreglaven. Sebastià Domènech del PP no va ser tan romàntic. Va posar alguns interrogants sobre el sistema del bicing que es vol implantar a la ciutat “Tenim mols dubtes i poques respostes. Estem a l’oposició i no tenim informació.” clamava Domènech que discutia si ara, amb aquesta crisi, tocava una despesa com la del bicing. Aquest argument em va resultar familiar. I d’alcaldables només n’hi havia dos i van fer una declaració entusiasta a favor del mitjà de transport. L’Àngel Cortadelles d’ERC va defensar que calia afavorir l’ús social d’una ciutat on la prioritat, per aquest ordre, ha de ser caminar i anar en bici. Cortadelles va demostrar que enguany la seva imatge a actes com els d’ahir serà -quan no intervingui- fent piular el Twitter. Entre ell pendent del mòbil i l’Ariel fullejant el Playboy els debats seran si més no diferents.
Naturalment el més posat en el seu paper de defensa de la bicicleta a Reus va ser l’Ernest Paris. El cap de llista d’ICV s’ho ha treballat durant aquests últims quatre anys i la cirereta, segons ell, serà la creació del Bicing. Una inversió a la que hi va posar preu: 250.000 euros per 60 bicicletes que estaran a disposició del ciutadà. De fet Paris sempre ha predicat amb l’exemple. Fa quatre anys va fer tota la campanya electoral en bicicleta. Fins i tot la va sortejar a l’acabar. I li va tocar a l’Anton Baiges (a qui li dedico l’article d’aquest dimecres). El cas de l’Anton és curiós: era d’Esquerra i ara va d’independent a la llista de CiU i pedala amb la bicicleta d’un d’Iniciativa. D’això se’n diu transversalitat. París va deixar anar el titular de la nit “La bicicleta només s’imposarà a Reus si és segura”. Però també caldria pensar en la integritat dels vianants que, sovint, són víctimes d’alguns ciclistes incívics. L’alcalde sense anar més lluny. Recordo en una ocasió a la ràdio com Lluís Miquel Pérez va explicar que l’havia atropellat una bicicleta al Mercadal. La topada va ser de consideració. No és pas cap situació còmica. Una bicicleta a gran velocitat pot deixar-te fet un nyap si t’agafa de ple. I per això Pérez, en aquella entrevista, demanava responsabilitat als conductors de dues rodes. Jo també advertiria a la població, als vianants, que vigilin amb aquests vehicles. Veient com d’accelerats van alguns polítics en aquesta precampanya com se’ls hi acudeixi agafar la bicicleta per Reus poden fer alguna destrossa. Ara bé, poden estar tranquils. Tots els que ahir van intervenir al debat van reconèixer, donant resposta a l’última pregunta del moderador, el ciclista ocasional Quico Domènech, que no van a treballar en bicicleta. Però, i l’Ortiz? que la fa servir? Algú ho sap? Llàstima que ahir no vingués per explicar-ho.
