 |
| Foto del Reus-Barça de la Laia Solanellas al delcamp.cat |
Ahir el Món de Reus va viure un altre dels curiosos episodis d’esquizofrènia col·lectiva que afecta a alguns dels nostres convilatans en qüestions esportives. Molts dels que dimecres embogien amb la victòria barcelonista, aquest dijous a la nit es van dedicar a insultar fins a l’extenuació a l’equip blaugrana al pavelló del Reus Deportiu. I és que ahir, com sap perfectament l’amic/amiga lector/lectora, tocava clàssic de l’OK Lliga, un Reus-Barça d’altíssim voltatge. La nit abans del partit, en plena eufòria culer, un dels tuitares més ocurrents i directes de la xarxa que es fa dir Capdellom piulava “Quants que avui us feu pols amb Messi i Guardiola demà al Palau d'Esports cridareu Puta-Barça? #esquizoreus”. En la mateixa línia s’expressava l’AMIPLIM, pseudònim de la diligent Laia Solanellas, fitxatge “mediàtic” de Carles Pellicer per donar un toc professional a la comunicació de la seva campanya. Si una cosa té la Laia és “bona òptica” veient les magnífiques fotos que fa. I això a Pellicer segur que l’ajudarà.
Bé, al que anàvem. Solanellas, després d’entusiasmar-se amb els gols de Messi, a la mitjanit de dimecres i adonant-se que ja era el dia del Reus-Barça, es canviava de vestit com la Ventafocs tot piulant “ATENCIÓ: ja som al 28 d'abril!!! s'ha acabat l'eufòria blaugrana: a partir d'ara #FORÇAREUS!!!!”. I per això ahir al palau d'esports vaig veure a molts Dr.Jeckyll barcelonistes convertits en Mr.Hyde reusencs abraonant-se amb fúria sobre tot el que tenia color blaugrana. Durant bona part del partit vaig tenir al costat un d’aquests “senyors de Reus” que es transformen com un Gormiti al veure l’escut del millor club del món. I es va estar tota l’estona cridant, amb una veu esquerdada per l’esforç “Borregán, ets un fill de puta, un fill de puta acabat”. Em va sobtar l’afegitó “acabat”? És que n’hi ha, de fills de puta, que només són “començats”? En dies així comprovo amb certa tristor com s’han perdut alguns insults nostrats. El radiofonista Enric Tricaz, que s’ha empassat més partits de futbol i hoquei a Reus que gripaus el Mourinho, comenta sovint com ja no s’escolta per aquests camps de Déu aquell bonic “pallasso” que antigament es dedicava amb molta gràcia al rival. Jo quan era petit i el meu pare em duia al camp de futbol del carrer Gaudí havia arribat a sentir a un aficionat qualificant de “Paperina” a l’àrbitre. No em negaran que és inspiradíssim. “Àrbitre, ets un Paperina!”. Té un punt de poesia i tot. Ara, en canvi, tot són fills d’això i fills d’allò. Queda clar que la nostra cultura, la de l’insult també, s’està empobrint cada dia més.
Per cert que d’insults a la Llotja més aviat pocs. Un dels temes d’interès entre la classe periodística local era esbrinar quants caps de llista farien acte de presència. Jo en vaig comptabilitzar tres: París, Pellicer i Cervera. Al marge, és clar, de regidors diversos com Sebastià Domènech, Jordi Bergadà o Misericòrdia Dosaiguas acompanyada pel seu marit, el Manel Oliva, que va haver de seure a les escales al no disposar de butaca. Això acostuma a passar amb els consorts. També li va passar al Pepe Jofré de CiU. Amb la seva alçada feia patir veure'l intentant acomodar-se en un esglaó de l'escala. I Cortadelles, potser per no ser encara càrrec electe, va preferir barrejar-se entre el públic de graderia. També vaig ser testimoni de l’entrada de Carles Pellicer a la Llotja saludant, com en ell és habitual, a tort i a dret, de manera indiscriminada, amb una generositat extrema. Quan, de cop i volta, se’n va adonar que també hi havia el Jordi Cervera. L’encaixada va ser gèlida, d’una fredor absoluta, com la de Mou i Guardiola abans del clàssic de dimecres. D’immediat el candidat convergent va baixar les escales i va anar a trobar, precisament, a la Laia Solanellas a la que va saludar de manera efusiva, molt carinyosa. Queda clar que necessitava l’escalf d’una persona propera després d’aquella fatal coincidència.
I l’alcalde, on era l’alcalde? Jo a la Llotja a la primera part no el vaig veure. En el seu lloc hi seia el regidor d’esports, el Joan Anton Verge. Algú em va dir que l’alcalde hauria preferit -extrem no confirmat- anar a una altra localitat, amb un amic seu. Sembla que l’incomoda la presència, just davant de la Llotja, d’uns militants de la CORI que el fan sempre l’objectiu de les seves ires. Queda clar que l’ombra de Santamaría –i ara encara més- és molt allargada.
I del partit, a nivell esportiu, poca cosa a dir. Al final empat a dos i, com sempre, polèmica arbitral. Un dels col·legiats era el Sr.Galán que cada any per Festa Major és un dels tècnics que s’encarrega de preparar la tronada. Sempre que el vec recordo un bonic SMS que un oient de Ràdio Reus va enviar en motiu d’una de les seves memorables actuacions al palau d’esports. Deia l’oient “A aquest home per Sant Pere que li posin un tro al cul i a veure si desapareix d’una vegada!” El mateix devia pensar el periodista radiofònic Marc Cámara quan va piular aquesta sàvia reflexió al twitter “M’estic preocupant. Avui he vist que Mourinho te raó. Existeix el Villarato. Els arbitres ajuden al Barça i molt”. Després d’això, i com diria aquell “Ya no hace falta decir nada más”. Són els efectes de l'esquizoreus.
