 |
| Els globus del PSC per Sant Jordi al Mercadal |
Hi ha dies que encara m’admiro al veure com els meus fillets fan zapping travessant el batibull de canals que t’ofereix aquest invent del dimoni que es diu TDT. Els de la meva generació de petits només em vam tenir dos de canals (la primera i la UHF) i amb prou feines podíem triar i remenar. A la petita pantalla els dissabtes al matí a casa sempre miràvem Terra d’Escudella que era “el programa infantil” en català. Però entre setmana la programació “autòctona” era inexistent i això va fer que els meus referents fossin els de la resta de canalla de l’estat espanyol, és a dir els “Payasos de la tele” i aquell peculiar programa que feien cada tarda anomenat Un Globo, Dos Globos, Tres Globos. Era un espai contenidor que entre d’altres coses incloïa capítols del Barrio Sésamo amb l’inoblidable “profesor Siesta”, aquell mestre que s’adormia fent classes magistrals i que sempre m’ha recordat a més d’un polític del Món de Reus.
Precisament dissabte tombant pel Mercadal en motiu de la festa de Sant Jordi -la festa més gran de totes les festes que es fan i es desfan- me’n vaig recordar d’aquest programa infantil. La plaça era plena de globus per bé que en aquesta ocasió no els repartia “la gallina Caponata” sinó que els encarregats de fer les delícies de la canalla èren els personatges màgics del nostrat imaginari polític reusenc. Passa, però, que un servidor té tres criatures i si hagués volgut atansar-me a totes les parades on donaven globus n’hagués pogut arreplegar, com a mínim, una dotzena a les meves mans. Perquè la canalla ja ho tenen això, volen de tot però després et fan carregar a tu amb el mort. Per això vaig decidir que per no caure en la temptació calia fer un eslàlom per la plaça evitant les parades “polítiques” però intentant fixar-me en el que hi passava. I vaig treure conclusions interessants.
La primera i més important: el PSC ha entrat de ple en la campanya. Els socialistes han engrassat la maquinària -fins i tot la d’inflar- i com era previsible la fan funcionar a ple rendiment. Dissabte van fer una exhibició de múscul. Quin munt de globus que van arribar a repartir! Aquell desplegament va ser espectacular. I la regidora Rosa Garrido estava esplèndida. Aquesta dona és com el bon vi, guanya amb el temps. Envoltada de globus vermells, amb una rialla fresca i encisadora, es convertia en el mascaró de proa d’aquesta simpatia desbordant que només saben gastar els socialistes en campanya. Per un moment, vaig témer que no li passés com a l’entranyable Sr. Fredricksen de la deliciosa pel·lícula de Disney “UP” i que agafada a aquell bé de Déu de globus se’ns enlairés per sobre de la plaça.
Al costat del PSC els d’Esquerra també inflaven i repartien però a un ritme més atemperat. Els republicans ja ho fan això, sembla que vulguin assegurar cada pas, no donar-ne cap en fals. Necessiten aire i no és qüestió de regalar-lo a qualsevol preu. Em va fer patir l’Àngel Cortadelles. Cap al migdia va piular tot dient “Hora bona per anar a dinar. Deixo la Plaça del Mercadal i una estona de desconnexió a casa. Bon profit i felicitats Jordis “ I va desaparèixer de la xarxa durant hores i hores. Queda clar que ell, més que ningú, necessitava agafar aire.
A Convergència vaig distingir la figura del representant de les JNC, Josep Maria Agell. És un dels descobriments dels nacionalistes. Sabent com li agrada el futbol, jo el vec com un d’aquests migcampistes tot terreny, un autèntic pulmó. Diria que ell sol va inflar tots els globus. Aquests cadells convergents saben perfectament que han de fer i el paper que han de jugar. Si el Marc Arza és el creador, l’estilista, el teòric, Agell és el pràctic, el directe, el dur, l’expeditiu. El dia que es va presentar la rehabilitació de les noves instal·lacions del camp municipal durant el partit Reus-Cornellà, Agell va fer una rebregada pel twitter a l’alcalde al límit del reglament. El va deixar sense respiració.
I al costat dels Convergents (va ser només una coincidència?) el PP. Atenció perquè tot i que els nacionalistes donaven globus “tutti colori” n’hi havia un de coincident amb el color corporatiu dels populars, el blau. L’Alícia Alegret els repartia amb la seva elegància habitual i es deixava retratar per la responsable de comunicació del conservadors, la Cristina Fornós, una molt bona periodista forjada a la Ribera d’Ebre i que ara fa costat a l’Alícia per descobrir aquest “nou Reus” que ens proposen els conservadors.
La CUP, més discretament, es movia pel davant del Gaudí Centre mentre Iniciativa sense globus (sempre s’ha dit que no són ecològics. Els globus, és clar!) van viure la jornada sense ensurts davant de cal Tomàs Barberà d’on novament hi penjava una estelada immensa amb una llegenda recordant l’aniversari del Casal Despertaferro. Al Mercadal, de partits, ja no n’hi havia més. La resta els van col·locar -o castigar?- a la Plaça del Castell. Allà hi havia la CORI al costat de Solidaritat. I algú em va dir que també hi havia Ciutadans malgrat que jo només vaig coincidir amb la seva candidata, la Pepa Labrador. “L’irreductible” Lluis Gibert pel twitter piulava una frase demolidora ”La Pepa al Castell també? pobrets els del cau Montsant-Cim, rodejats de gent estranya.”
En tot cas veient el drac de dos caps que hi havia també a la Plaça del Castell vaig estar reflexionant sobre la curiosa simbologia dels globus en aquesta campanya electoral. Amb aquest element inflable es pot jugar moltíssim a l’hora de trobar titulars clarificadors per il·lustrar cadascuna de les situacions. “Els partits agafen aire davant de l’imminent inici de la campanya” o “Els candidats envien globus sonda per valorar algunes propostes del seu programa electoral” en podrien ser un bon exemple. Però me’n va venir al cap algun de més contundent del tipus “Algun polític acabarà marxant en globus del seu partit després del 22m”. Perquè queda clar que al ritme que va aquesta campanya al final més d’un candidat s’acabarà desinflant... com un globus naturalment.
