 |
| Olivé, Gibert i Esporrín a la presentació dels Irreductibles (Delcamp.cat) |
Sempre he sentit a dir, en aquest Món de Reus carregat de llegendes urbanes, que el carrer de la Lleona agafa el seu nom d’una popular meretriu que treballava en un edifici d’aquesta via situada molt a prop de l’antic Campanaret. Ben bé no saps que hi ha de cert en aquesta teoria. En tot cas si la donéssim per bona quedaria clar que aquest carrer, anys enrere, era la destinació preferida d’alguns reusencs i d’altres mascles de fora vila per anar a buscar emocions fortes i donar resposta als més baixos instints. Potser per això aquest va ser l’indret triat pels Irreductibles -curiosament una colla d’homenots que busquen el seu espai en la recerca de la independència de Catalunya- per presentar el número 0 de la seva publicació en edició paper i que ve a ser complementària del blog que tenen en xarxa (http://irreductiblesbc.blogspot.com) que ha obtingut en poc temps una excel·lent acceptació popular. No hi ha dubte que pels Irreductibles aconseguir l’estat propi seria com arribar a l’èxtasi i en aquest sentit moure’s pel carrer de la Lleona sembla, com a mínim, un bon punt de partida.
Precisament en aquest carrer hi ha l’establiment que ha servit per acollir les intenses i apassionades reunions constituents del col·lectiu. Es tracta de LA TAVERNA que regenta un bosnià, l’Almir, que va fer cap a Catalunya per amor. Una altra profunda càrrega simbòlica. Amor al país és el que mou, precisament, als Irreductibles en la seva recerca de l’ideal independentista. I l’amor al país és el que va impregnar les intervencions que el dia de Sant Jordi es van fer durant l’acte de presentació. Lluís Gibert i Carles Esporrín es van encarregar d’actuar de portaveus de l’inquiet grup d’activistes. En van dir de molt saboroses com per exemple “Volem fer política però no som un partit polític”. Interessant. És una bona manera de pal·liar la desafecció existent. “Volem ser transversals tot i que no sabem ben bé què vol dir això”. Hi estic d’acord. La transversalitat s’ha posat de moda i no acabes d’aclarir exactament el que és. “Volem promoure un espai 2.0 per l’independentisme, seriós i rigorós, allunyat del “friquisme” que demostren alguns personatges d’aquest àmbit” en clara al·lusió a la fauna que es va congregar no fa gaire al parc de la Ciutadella, davant del Parlament. “Volem fer pedagogia sobre la independència, fent una oposició social a la classe política, a la que regenta el govern però també a l’oposició”. Per fi! Que algú fiscalitzi l’oposició em sembla molt assenyat. Hi ha governs que fan i desfan impunement per culpa d’una oposició poc rigorosa, impròpia de la seva condició.
En tot cas, per tenir una idea global de les seves reflexions, recomano la lectura de la publicació que el lector pot aconseguir sol·licitant-la a través del blog. Aquesta gent diuen coses interessants però, a més, les escriuen de manera impecable. Res a veure, per exemple, amb el desafortunat article de la candidata de Ciutadans Pepa Labrador al seu blog titllant a gent com els Irreductibles de “Nazionalistas” -així, amb zeta- per haver esbombat la hipòtesi infactible d’un pacte del partit de Rivera amb la CUP després de la seva conferència al cicle #reusfutur2015. Els irreductibles van anunciar una denúncia contra Labrador. Però no pas una d’aquelles ridícules querelles grandiloqüents que només serveixen per judicialitzar la vida política. Ells proposaven, abans de l’acte de contrició de la candidata ciutadana de retirar l’escrit en qüestió, una denúncia al departament d’ensenyament ja que atenent la seva condició de mestra és inadmissible cometre faltes d’ortografia com la “Z” de “nazionalistas”. Lluís Gibert ho explicava de manera molt ocurrent “som de Reus i per tant som de la broma” i això vol dir que sovint els veurem fent punxa al llapis en qüestions com les que ens ocupen. Per cert, que en el seu article de disculpa Labrador afirmava haver estat víctima de “quienes practican el amarillismo en sus informaciones” en clara referència al tractament donat a la notícia pel Guillem Ramos-Salvat del Delcamp.cat. Precisament l’il·lustre periodista maspujolenc va venir a l’acte dels Irreductibles i me’l vaig mirar de ben a prop. Vaig comprovar que tenia un color de cara una mica pàl·lid. Però groc, el que és groc o, millor dit, “amarillento” no el vaig veure pas. Segurament la candidata de Ciutadans es devia confondre.
En acabar l’acte, on entre el selecte grup de convidats hi havia molta “transversalitat”, em vaig adonar que l’Almir a la seva Taverna hi té penjat un tros de guitarra de l’Ariel Santamaría amb dedicatòria inclosa. Posats a buscar simbolismes esperem que als Irreductibles ningú els acabi xafant la guitarra i puguin arribar a “l’èxtasi” independentista com tants i tants reusencs van aconseguir -en un altre sentit, naturalment- visitant el local de la popular meretriu que hipotèticament dóna nom al carrer. Queda clar, però, que l’empresa no serà fàcil. En el seu cas hauran de seduir a Espanya de les bondats de la seva proposta. I queda clar que aquesta Lleona –la de la pell de brau- és de les que esgarrapen i mosseguen. Que no els passi res.
