Reus s’ha guanyat la condició de capital gràcies a la seva dinàmica i evolució en àmbits que li són propis, en els que la seva gent han tingut la suficient capacitat per generar iniciatives engrescadores. Aquest cap de setmana n’hem tingut el millor dels exemples, en aquest cas en l’escenari cultural. El grup de teatre reusenc TEBAC –amb l’autèntica veu de Reus Helena Tarragó- ha estrenat l’obra d’un de Falset -el gran escriptor i millor persona Toni Orensanz- i que dirigeix un de Tarragona -l’artista en majúscules Oriol Grau-. Muntanyes Nevades (Banderes al vent) es titula el muntatge que ha superat les expectatives creades entre els propis espectadors. Com a reusenc em satisfà especialment veure com la meva ciutat acull i dóna aixopluc a la capacitat creativa de la gent del territori. Això és exercir la capitalitat. Quan es va generar l’apassionat debat sobre l’anomenada “cocapitalitat” entre Tarragona i Reus a finals del 2009, el tinent d’alcalde de l’ajuntament de Tarragona, el republicà Sergi de los Ríos, va dir una de les frases més clarividents en aquell batibull de declaracions i contradeclaracions apassionades. De los Ríos, justificant la seva abstenció en la votació d’una proposta del seu ajuntament que reclamava el canvi de nom de l’Aeroport, va afirmar que “la capitalitat s’exerceix des de la generositat, no pas des de la imposició”. Quanta raó tenia. Generositat és la que sempre ha demostrat Reus, per exemple, en l’àmbit cultural, oferint els seus escenaris i sales d’exposicions a l’esperit creatiu de la gent del territori. És aquesta suma de voluntats, d’anhels i d’inquietuds que acaba multiplicant i de la que ens beneficiem tots plegats i que converteix –en el cas que ens ocupa- Reus en capital cultural.
En canvi des d’alguns sectors tarragonins tan radicals com rancis lluny de tenir aquesta visió oberta i cosmopolita, no fan res que mirar-se al melic, en un localisme malaltís que en res ajuda a l’hora d’afavorir aquesta imatge de capital moderna i generosa que hauria de tenir Tarragona. Així ho demostren al criminalitzar a la candidata de CiU Victòria Forns pel fet d’haver nascut, encara que sigui circumstancialment, a Reus. L’altre dia llegia al facebook de Rosa Maria Rossell, regidora de cultura de l’ajuntament tarragoní, una crítica punyent contra la candidata convergent que encapçalava dient “Aquella Sra. de Reus que vol ser alcaldessa de Tarragona...”. Em diran que tot plegat forma part de la conyeta entre les dues ciutats. Però de vegades, i més tenint en compte que el comentari ja el fa un regidor, el missatge acaba arrelant en el subconscient de la gent donant a entendre que algú que ha nascut a la nostra ciutat no pot ser la màxima representant institucional de Tarragona encara que s’hi hagi passat tota la vida.
A Reus, en la nostra història recent, hem tingut dos regidors nascuts a la Imperial i que, a més, s’hi van fer grans a la seva ciutat de naixement. Van arribar a Reus quan ja estaven fets i refets i d’immediat van implicar-se en la dinàmica associativa de la ciutat. L’Antoni Oliach (ICV) i el Miquel Àngel López Mallol (PP), des de les seves respectives formacions, van trobar l’acolliment necessari per sumar en benefici de la seva ciutat d’adopció i per encapçalar, com a caps de llista i candidats a l’alcaldia, les seves opcions polítiques. I el benefici va ser mutu. No hi ha dubte que Reus s’ha enriquit amb la seva aportació i ningú mai els hi va retreure la seva condició de tarragonins. En canvi la Sra.Forns, que a Reus hi va néixer i prou, sembla que cada dia hagi de fer penitència pel fet d’haver arribat al món a una clínica reusenca. I es veu que a Tarragona costa molt purgar el pecat de néixer a Reus.
