 |
| El "Dream Team" del Reus Decideix el dia de la seva presentació |
La nit de diumenge a dilluns el twitter treia fum amb les valoracions entusiastes al voltant del Barcelona Decideix. Les xifres de participació a la capital catalana, per sobre del 20% del cens electoral, van desfermar l’alegria i també l’esperança d’aquells que creiem que en un futur immediat és possible articular una consulta vinculant per saber si a tots ens està bé seguir sota els designis de l’estat espanyol o preferim ser independents. Sempre he cregut que preguntar mai ofèn i que en un país civilitzat com el nostre consultes com aquesta haurien de ser tan lògiques com habituals. Passa, però, que la caverna mediàtica ja ha deixat anar tota l’artilleria i els titulars de la premsa més rància d’ahir dilluns donen per ben entès que ja ens hi podem posar fulles al nostre desig de convocar un referèndum com Déu mana al voltant del tema que ens ocupa. En tot cas aquests mateixos titulars, alguns carregats d’un odi visceral cap al nostre país i la seva identitat, s’han de saber valorar també en clau molt positiva. La contundència del seu missatge és directament proporcional a l’èxit de la iniciativa. Per tant, des d’aquesta òptica benvinguts siguin.
Però més enllà d’aquesta qüestió voldria incidir en l’exemple del Barcelona Decideix. En un món com l’actual, on tothom coincideix a assenyalar que la crisi va molt més enllà de les qüestions estrictament econòmiques i que esquitxa a tots els valors clàssics de la nostra societat, és agradablement reconfortant trobar-te amb un moviment com aquest, de base eminentment popular capaç de generar una onada de simpaties gairebé sense parió. Tot plegat encara té més mèrit si valorem la migradesa de recursos amb la que ha treballat l’organització i l’escassa complicitat de la majoria de mitjans de comunicació. Això m’ha servit perrecuperar les imatges viscudes ara fa un any amb tota la campanya del REUS DECIDEIX. De fet sense la força d’aquest moviment, a imatge i semblança dels altres que s’han produït arreu de Catalunya, no s’explicaria el que diumenge va passar a Barcelona. Feia molt de temps que a la nostra ciutat no es generava un moviment com el que fa fer possible la consulta del 25 d’abril de 2010. Un moviment políticament transversal, on s’hi aplegaven gent de totes les edats i condició. El Xavier Plana, un dels cervells d’aquella moguda (al costat dels Saperas, Fernández, Amigó, Adzerias, Ballester, Morelló, Masip, Batet, Oriol i un llarguíssim etcètera) m’enviava diumenge a la nit una piulada demanant una referència al meu blog al que havia passat a Barcelona “S’ho mereixen i ens ho mereixem” em deia. I és cert. L’exemple del REUS DECIDEIX mereix ser recordat com una referència que va molt més enllà de l’àmbit estricte de la consulta. Demostra la capacitat de la gent de Reus de mobilitzar-nos per il·lusió. I això, en aquesta època tan materialista que ens ha tocat viure, és digne d’elogi.
N’estic segur que la majoria de partits polítics -no tots, naturalment- van observar aquell moviment amb sana enveja. Partits on els seus líders intenten lluitar contra l’anomenada desafecció política. Més enllà de qüestions ideològiques o identitàries, l’exemple del REUS DECIDEIX hauria de servir a molts polítics per avaluar la dimensió del fenomen i, fins tot, entendre com s’han de fer les coses per generar complicitats i simpaties. Alguns dels que van significar-se amb aquell moviment formen avui part de diverses candidatures, en posicions simbòliques o bé en llocs estratègics de l’organització de les respectives campanyes. Confio que sàpiguen administrar bé l’aprenentatge d’aquella experiència que a molts ens va ajudar a reviure la il·lusió per un projecte comú. Il·lusió que, com dèiem l’altre dia, va molt més enllà dels interessos particulars i sempre egoistes que per desgràcia sovint imperen en les dinàmiques internes d’algunes formacions polítiques. Tant de bo l’esperit del REUS DECIDEIX impregni la voluntat de treballar per una ciutat millor entre aquells que concorren a les eleccions del 22M. Si fos així tots hi sortiríem guanyant. Segur.
