La meva intenció a l’hora de confeccionar aquest blog era la de destacar les realitats més agraïdes de la nostra ciutat. De desgràcies i maldecaps ja en tenim masses i per això em feia gràcia quedar-me amb el costat més agraït de la nostra existència. Però hi ha dies que alguns impactes negatius et superen i fan senzillament impossible alimentar d’inputs positius aquest recull de pàgines viscudes. Les circumstàncies terribles de l’assassinat que s’ha produït al carrer Dom Bosco, i el protagonisme esgarrifós que ha adquirit en tota aquesta història una criatureta de només 5 anys, m’ha deixat corprès. Per això avui, que el Món de Reus ens descobreix el costat més ingrat de la vida, he decidit aparcar les reflexions que tenia a punt per publicar. La crònica de l’assemblea del PSC d’ahir i la meva glosa al voltant d’un gran reusenc que ens ha deixat, el president de l’Associació Excursionista de Catalunya a Reus Francesc Sanromà, les penjaré demà. Perquè demà, gràcies a Déu, serà un altre dia.
