El dia que vaig baixar al refugi antiaeri del Mercadal amb el “Follonero”

El Joan Carrión obrint camí a la visita al refugi del Mercadal

Ahir es descobria als mitjans de comunicació la rehabilitació del refugi antiaeri de la Patacada construït durant la guerra civil. Una instal·lació que s’ha aconseguit recuperar i que forma part de l’àmplia xarxa de refugis que es va construir a la nostra ciutat durant el cruent conflicte bèl·lic espanyol. Aquesta noticia realment interessant pels qui estimem la nostra història, m’ha servit per evocar la primera vegada que vaig baixar a un refugi antiaeri del Món de Reus.

Corria l’estiu del 96 i a la ràdio -a Ràdio Reus naturalment- hi havia aterrat un becari molt eixerit. Era de Cornellà i estudiava a l’Autònoma per bé que tenia segona residencia a Alforja on el seu pare era –i continua sent- un dels impulsors de la revista local. Aquell noi es deia Jordi Évole i compartia beca amb la Núria Pérez que amb els anys es convertiria amb la directora de Comunicació Corporativa de l’Ajuntament de Reus. Atenent l’evolució de les seves respectives carreres queda clar que la fornada de becaris del 96 a la ràdio va ser excel·lent.

Precisament un dels antecessors en el càrrec que actualment ocupa la Núria, el Joan Carrión, ens va oferir aquell estiu l’oportunitat de visitar el refugi del Mercadal. S’havien efectuat unes obres a la plaça i s’havia obert puntualment el seu accés. Hi vam baixar amb el mateix Carrión, l’Évole  i el Francesc Domènech amb qui compartíem redacció a la ràdio. He de reconèixer que va ser una experiència frapant. La sensació d’ocupar un espai on 60 anys abans centenars de conciutadans havien salvat la seva vida amagant-se de les bombes va ser colpidor.

Per això considero excel·lent l’oportunitat que tenim a partir d’ara de visitar el refugi de la Patacada atenent  el valor didàctic que l’equipament pot tenir per a les noves generacions. I per reblar el clau és molt indicat completar l’exercici fent una lectura pausada del llibre “Viure sota les Bombes” que l’any passat publicava un dels tàndems més prolífics de la ciutat a nivell històric i etnogràfic, Ezequiel Gort i Salvador Palomar. El llibre descobreix, amb tota mena de detalls, l’impacte que sobre la ciutat van tenir els bombardejos (més de 67), les víctimes mortals (més de 214), les cases destruïdes (més de 300) i l’afectació en més d’un miler d’immobles que encara ara conserven les empremtes d’aquella guerra com pot ser el cas, per exemple, de l’emblemàtica Casa Navàs.

Fa quinze anys amb el Carrión, el Domènech i l’Évole –que en aquella època de “follonero” en tenia ben poca cosa- vaig tenir l’oportunitat de reviure aquells impactes. Ara ho podem fer tots els reusencs visitant el refugi antiaeri de la Patacada. Un exercici altament recomanable.

Amb l'Évole i el Quico Domènech a la ràdio