Canal Reus Televisió ens ha descobert aquesta setmana el col·lapse del servei d’Urgències del nou Hospital de Sant Joan de Reus. La notícia, que també ampliava ahir la vallenca Núria Roca a les pàgines del Punt, té el seu impacte ja que l’espectador i/o lector pot tenir la sensació que el nou servei s’ha quedat petit just després d’haver-se inaugurat. Sense qüestionar la informació dels meus companys periodistes, que és veraç i contrastada, el que passa al món de Reus és que hi ha molta gent que només espera notícies d’aquest tipus per practicar la critica ferotge, despietada i gratuïta, per carregar contra tot i contra tothom, per trobar-ho tot –parlant malament- cagat i pixat. I en aquest sentit crec convenient analitzar detingudament segons quines apreciacions i procurar valorar les coses en la seva justa mesura.
Ens hem estat queixant durant molt de temps del servei d’urgències de l’antic hospital. Estarem d’acord al dir que allò era calamitós no pas per la dedicació dels professionals que hi treballaven sinó per l’espai habilitat del que es disposava per fer un servei d’aquestes característiques. Però ara que tenim un nou hospital, que certament és magnífic, voldríem que tot funcionés com un rellotge des del primer dia. I és evident que cal tenir una mica de paciència. Tots plegats, professionals i usuaris, ens hem d’acostumar a la nova realitat. El trasllat de l’Hospital ha estat modèlic i l’únic que cal ara és una mica de temps per aconseguir millorar les rutines d’alguns procediments.
Però estaria bé que en aquesta qüestió, lluny de posicionaments maximalistes, fóssim capaços també de fer una mica d’autocrítica i que apuntéssim a la responsabilitat individual de cadascú. És necessari que quan ens fa mal alguna cosa –poc o molt- anem a cuita-corrents a Urgències? O valdria la pena mesurar amb realitat si els nostres símptomes fan més aconsellable adreçar-nos al servei d’emergència d’un CAP -com el de Sant Pere- on l’atenció és també magnífica? Quedaríem astorats si coneguéssim el total del volum de gent que se’n van directes a Urgències sense cap necessitat objectiva d’utilitzar un servei que, com el seu nom indica, hauria d’estar limitat a casos greus o accidents que necessiten d’una actuació immediata, ràpida, sense perdre temps. Aquest fet, per tant, condueix inevitablement al col·lapse d’aquest i de qualsevol servei.
I encara voldria aportar una altra factor que explicaria aquesta problemàtica i que presenta el nou Hospital a diferència de l’antic. Un factor que està contrastat. D’ençà la seva inauguració ha augmentat considerablement el nombre d’usuaris de les Urgències que no són de Reus. Per fer-ho entenedor, ara hi ha molta més gent de Vila-seca o Salou –per citar dues poblacions properes- que pugen a l’Hospital de Reus. I el perquè és molt senzill: amb les comunicacions actuals tenen un centre d’última generació al costat de casa. Vaja, parlant clar, que els hi és molt més fàcil anar a Reus –on a més tenen una instal·lació nova- que no pas a Tarragona.
De tota manera ens trobem davant d’un tema, el de l’Hospital en general i el de les Urgències en particular, que sempre, sempre aixecarà polseguera tenint en compte que és material sensible. No oblidem que quan anem a Urgències segur que no és pas per passar-se-la bé. Sempre hi fem cap perquè ens fa mal alguna cosa a nosaltres o li fa mal a alguna persona que estimem. Una situació que ens fa estar més irritables i rabiüts. Acabem sent, encara que sembli paradoxal, "pacients impacients". I això, inevitablement, fa que t’acabis mirant l’ampolla mig buida.
