 |
| UNITS PER REUS al reusdigital.cat |
Llegeixo al reusdigital.cat la presentació dissabte, al mig de la plaça Prim, d’un decàleg de propostes per les municipals del mes de maig del partit UNITS PER REUS. Fent justícia al seu nom una quarantena de membres del partit es van “unir” per donar suport a qui –sembla- és el seu cap visible, l’Ana María Garcia, l’esposa del Josep Machado. La noticia de l’Enrique Canovaca reparteix protagonisme entre la presentació del decàleg en qüestió i l’adéu traumàtic del Jordi Pouget, un dels cervells a l’ombra –o potser no tant- de la formació d’unitat ciutadana i que ara forma tàndem amb el Jordi Cervera a l’ARA REUS. La noticia m’ha servit per reflexionar al voltant d’alguns personatges del nostre imaginari ciutadà que mereixen la meva admiració per la seva tenacitat i constància. L’un és Carles Pellicer i l’altre el Josep Machado. Tots dos, des d’àmbits i realitats ben diferents, han superat mil i una dificultats, entrebancs i decepcions per continuar a primera línia política en defensa dels seus ideals i amb el lícit propòsit d’aconseguir els seus objectius.
Però l’estil de Machado és, si més no, curiós. Ara li ha deixat el protagonisme a la seva esposa i ell continua –o això sembla- fent i desfent pel darrere. No seré jo qui critiqui la seva manera d’actuar ja que després de tants anys li he acabat agafant afecte. L’he entrevistat moltíssimes vegades i he tingut l’oportunitat de descobrir realment qui hi ha al darrere de la seva imatge pública. I més enllà d’un estil curiós i particular, gens convencional, de fer política, el que se li ha de reconèixer al Josep és la seva estimació a una ciutat on hi ha viscut els millors anys de la seva vida. El seu és un cas paradigmàtic del REUS ENGANXA. Tot i que n’hi ha que deuen pensar que potser s’hi ha acabat enganxat una mica massa a la ciutat.
Amb Machado hi podrem estar d’acord o no amb la seva manera de fer i actuar, però certament s’ha de valorar que mai hagi tingut pèls a la llengua. Ha estat sempre una persona transparent, fins i tot en excés. Recordo la sèrie d’entrevistes als candidats a les municipals d’ara fa vuit anys que va realitzar EL PUNT. Hi havia un qüestionari més “personal”· per descobrir les aficions i els gustos dels candidats. I a tots se’ls hi preguntava quina era l’última pel·lícula que havien anat a veure al cinema. No cal dir que la gran majoria buscaven títols grandiloqüents de la cartellera. Algun fins i tot es diferenciava dels altres destacant l’última obra mestre del setè art programada al Cine Club del Centre de Lectura. En canvi Machado no va tenir cap recança en reconèixer que l’última pel·lícula que havia anat a veure al cine era “Mortadelo i Filemón”. I és que de vegades el Món de Reus ja ho sembla una aventura del TBO.
