Sóc de la generació de reusencs que vam créixer escoltant cada matí l’informatiu de la ràdio, de Ràdio Reus naturalment. Cada dia a l’aixecar-me a casa hi havia la mateixa banda sonora, la dels 1.026 de l’ona mitja, amb la veu dels Martí, Francino, Bas o Tricaz per citar només alguns noms històrics de l’emissora degana de la demarcació. Aquell temps d'informació s’arrodonia sempre amb un espai que va esdevenir un clàssic dels matins radiofònics a la ciutat “el primer cafè de la ràdio” que patrocinava el cafè per excel·lència del món de Reus, Brasília. Aquell primer cafè era una entrevista a un personatge d’actualitat. Una entrevista que, com el bon cafè, era curta, intensa i directa.
M’ha agradat evocar aquestes pàgines viscudes a propòsit de la notícia que ahir avançava Ràdio Reus, amb la veu de Torrents, Càmara, Mestre o Cartanyà, apuntant la instal·lació del Nespresso al Pallol. “El cafè –vaig pensar- torna a ser el protagonista de l’informatiu del matí de la meva emissora”. Però aquest és un cafè amb un aroma diferent, el d’un fenomen social que ha estat realment impactant. Altrament no s’explicaria que dues ciutats –Reus i Tarragona- competeixen per aconseguir la implantació.
A mi això del Nespresso, com a producte de consum, no em torna especialment boig. El millor cafè que he tastat mai és el que em prepara la meva mare amb la cafetera Valira –de Reus, és clar- de tota la vida. Però el que és una evidència que no es pot menystenir, és tot el que genera aquest món del Nespresso i, especialment, el que pot acabar comportant per potenciar una zona, la del Pallol, que necessita d’un estímul d’aquestes característiques per poder fer l’embranzida definitiva com a gran pol d’atracció comercial. Ara només cal esperar que quan obri i vingui el George Clonney a comprar les càpsules no li acabi caient el piano al cap i pujant al cel. Com molt bé sabem al món del Nespresso Déu és John Malkovich i a aquest li agrada actuar a Tarragona.
