D’entrada he de fer una precisió sobre el títol d’aquest article per no conduir a l’equívoc del lector. Quan apunto que a Reus els independentistes són quatre no em refereixo a que siguin “quatre gats”. Estic plenament convençut de l’ampli suport que a la nostra ciutat té aquesta noble causa. Altrament no s’explicaria la resposta que va obtenir el referèndum, modèlic i exemplar, del Reus Decideix del passat més d’abril. Quan parlo dels “quatre” em refereixo a les formacions que el diari digital delcamp.cat, amb crònica signada pel Guillem Ramos Salvat aquest dimecres, apunta que podrien iniciar converses per explorar algun tipus de sinergia amb perspectives a les municipals del proper mes de maig. Quatre partits que, amb diversos matisos, tenen tots un mateix objectiu: la independència de Catalunya. Ramos Salvat fa un càlcul molt il·lustratiu. Si suméssim els vots que van obtenir ERC, Solidaritat i Reagrupament a les últimes eleccions catalanes més els que podria arrossegar la CUP estaríem parlant d’una xifra que s’enfilaria per sobre dels 4.300 vots. Amb aquest escenari el pòquer independentista superaria amb facilitat el 5% dels escrutinis –el mínim per obtenir representació- i podria disputar-se la tercera força amb el PP que, ara mateix, té 4 regidors al consistori.
Però tot això és política ficció i, com molt bé analitza el cronista, bona part dels protagonistes de la “cimera independentista” ja apunten que “els mateixos partits no tenen gaire confiança” en l’èxit de la iniciativa. Una desconfiança que es basa en els antecedents que il·lustren de manera gràfica la relació entre cadascun d’ells, especialment durant els darrers mesos, i que en algunes ocasions ha recordat aquella mítica sèrie americana SOAP -titulada a l’estat espanyol amb el nom “Enredo”- on els estira i arronsa entre uns i altres es recargolaven fins a límits insospitats. Per fer-ho fàcil, els de Reagrupament eren el sector crític d’ERC i van marxar tips i cuits darrere l’estela del seu líder, Joan Carretero. A Solidaritat també hi trobaríem un bon grapat d’antics republicans que van quedar desencantats del desenvolupament de la formació de l’ex alcalde de Puigcerdà. De fet a Reus hi ha una colla de militants, alguns significatius, que durant aquesta última etapa han tingut fins a tres carnets diferents a la butxaca. I finalment els de la CUP tampoc tenen massa bona sintonia amb la resta de partits, especialment amb ERC de qui han criticat obertament la seva forma d’exercir el govern. Per tant, el que dèiem al principi, són quatre (partits) i mal avinguts.
Sergi Zorrilla, en un article d’opinió publicat també al delcamp.cat, dóna una clau prou significativa per posar en quarantena aquesta possible unitat “Entenc que les quatre formacions tenen un horitzó nacional força semblant i entre algunes d'elles idèntic, però dubto que tinguin un model de ciutat similar, ni molt menys”. Com si amb tot aquest embolic no n’hi hagués prou, ahir David Fernández al reusdigital.cat apuntava que CiU i Reagrupament estarien en converses per estudiar la integració d’alguns militants d’aquesta última formació a la llista de Carles Pellicer. Una curiosa estratègia política. Què en deu pensar de tot plegat la conservadora Alícia Alegret amb qui el líder de la coalició nacionalista haurà de cuinar, molt probablement i si els resultats els són favorables, un hipotètic pacte per governar a la ciutat?. Així doncs, i veient aquests antecedents, algú pensa realment amb la possibilitat d’una aliança independentista a les municipals? Jo, en principi, no descartaria res. No oblidem que això és política i que tot, absolutament tot, encara que sembli increïble, pot acabar passant. Que li preguntin al Jordi Cervera.
