Ser president d’una entitat, de qualsevol entitat a Reus on la societat civil és el gran actiu ciutadà és un honor molt elevat. Però, no ens enganyem, també té el seu costat més ingrat. Al fet de manllevar hores a la família i l’activitat professional, s’hi afegeix el ser objecte sovint de les critiques -moltes gratuïtes- que et dediquen aquells que –pensen- ho farien molt millor que tu. De fet a Reus l’esport rei no és pas l’hoquei, sinó la critica ferotge, cruel i despitada vers aquells conciutadans que tenen una responsabilitat i/o protagonisme que els converteix en centre de l’atenció informativa. Per això sempre he cregut que els presidents de les nostres entitats estan fets d’una pasta especial. Avui hem de gust parlar d’un d’ells, del President del Centre de Lectura, el Jordi Agràs, a propòsit de la recepció d’entitats que es feia ahir divendres. Tinc la sort d’haver estat un observador privilegiat de la seva feina al capdavant del Centre. Crec, sincerament, que ho ha fet molt bé, que ho està fent molt bé. Amb la que està caient, amb una crisi que va molt més enllà del camp estrictament econòmic i que afecta també a tots els valors clàssics de la nostra societat com és el mateix associacionisme, el seu Consell Directiu ha sabut mantenir el posicionament ciutadà del Centre. I fer-ho no ha estat gens fàcil. Bàsicament perquè fàcil, quan ets al capdavant de qualsevol entitat, no hi ha res. Però ell, a més, ha tingut la desgràcia d’haver de suportar dos impactes emocionals realment terribles com són la desaparició del seu predecessor en el càrrec Pere Anguera i la del seu amic i company al consell Albert Via. Potser aquest és el secret de la seva fortalesa que explicaria l’èxit de la seva gestió més enllà, és clar, de l’excel·lent grup de col·laboradors que l’envolta. El record del Pere i de l’Albert –que des d’àmbits diferents compartien la mateixa passió per l’entitat- deu ser el millor estímul per continuar fent del Centre un dels ateneus de referència del nostre país. I això pels socis del Centre i per la gent de Reus és motiu d’orgull. Que així sigui per molts anys.
