"El Món de Reus és el Món". Blog finalista del premi "El Periodista de l'any 2011" del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona



26.1.11

Ciutadans incívics



Per qüestions que no vénen al cas durant els últims dies he aprofundit en el coneixement de la realitat dels nous contenidors que s’han instal·lat al món de Reus i que han vingut acompanyats de certa polèmica. Un escarafall ciutadà, objecte fins i tot de debat polític, que l’ha motivat el fet –evident- que els nous contenidors no s’obren tant ni amb tanta facilitat com els seus predecessors el que provoca nombroses molèsties als usuaris. Sobre aquesta qüestió gent que hi entén m’ha explicat el perquè de tot plegat. Dins dels contenidors, de tots els contenidors, alguns ciutadans irresponsables hi llencen sistemàticament andròmines voluminoses que res tenen a veure amb l’objecte al que es destina cadascun dels recipients. La situació va arribar a l’extrem quan un dels operaris que s’encarrega de la recollida de la brossa va veure perillar la seva integritat física per culpa d’un d’aquests abocaments incontrolats. Per això s’ha actuat en conseqüència i s’ha apostat, de manera dràstica, per contenidors amb obertures limitades  que només permeten la col·locació d’un tipus molt concret de residu, amb unes mides específiques.
Queda clar, per tant, que en aquest tema paguem justos per pecadors. L’incivisme d’alguns ciutadans que fan, senzillament, el que els hi dóna la gana ha provocat que a la resta de la població ens toqui el rebre. I com a mostra un botó. Davant de casa –on m’han instal·lat un bonic assortit multicolor de contenidors- hi ha un individu que sistemàticament deix la bossa de brossa al terra sense preocupar-se de dipositar-la al seu interior. Posteriorment a la bossa hi apareix l’adhesiu de la fotografia on s’apel·la a la seva responsabilitat –la del ciutadà, és clar!- i se l’amenaça d’un forta sanció econòmica si no compleix la normativa. El problema és que l’incívic ni repensa ni res i la bossa, dia sí dia també, continua davant de casa meva per a gaudi de tots nosaltres. No podria la regidoria de medi ambient enganxar-li al subjecte en qüestió l’adhesiu directament en un lloc que jo sé? Potser aleshores entraria en raó i tots, absolutament tots, hi sortiríem guanyant.