 |
| Carles Macaya amb la seva esposa Natàlia Elías |
M’ho acaben de dir i me’n faig creus. S’ha mort el Carles Macaya, el Sr.Macaya dels Retaules, un d’aquells personatges entranyables del món de Reus que, a més, estimava amb bogeria la nostra ciutat. De la seva intensa activitat vital se’n podrien destacar moltes qualitats però em quedo amb el que representen els Retaules de Nadal, una realitat ciutadana que només s’explica a partir del seu ímpetu acompanyat, sempre i a tothora, de la seva esposa i companya infatigable, la Natàlia Elías. Aquest Nadal em va fer l’honor de convertir-me en pregoner dels Retaules. I tot fent-la petar abans de l’acte em comentava que creia que havia arribat l’hora del relleu, que ja es veia molt gran i que convenia que un muntatge d’aquesta volada el liderés gent més jove i amb més energia. I ara això…
Precisament aquell dia, el passat 19 de desembre a la plaça del Castell, vaig recordar algunes de les pàgines viscudes amb el Sr.Macaya. I ho feia amb aquestes paraules:
“Jo fa molts anys que tinc la sort de conèixe’l. Des de la meva condició de periodista he tingut l’oportunitat, en diverses ocasions, d’explicar el desenvolupament d’aquesta activitat. A la ràdio sempre dèiem que la millor manera de comprovar que el Nadal s’apropava no era pas amb els primers guarniments als aparadors i amb la col·locació dels primers motius lluminosos. L’autèntic indicador que el Nadal era a prop el dibuixava la presència del Sr.Macaya que venia a l’emissora buscant la col·laboració habitual, cercant la nostra complicitat per sumar esforços en benefici de la iniciativa. Perquè en el fons, i això ho fa encara més bonic tot plegat, aquests retaules s’expliquen per la suma d’esforços, de voluntats, d’anhels i desitjos d’aquells que hi participen de manera entusiasta.
A la televisió també vaig tenir la sort de comptar moltes vegades amb el testimoni de la gent del Patronat. I tinc un record entranyable per l’oportunitat que vam tenir i que vam cristal·litzar de reproduir un retaule a l’estudi central de Canal Reus Televisió. De l’ombra del Campanar, on s’ubiquen sempre els retaules, a un plató de televisió, de la nostra televisió. L’experiència va ser formidable i molt reeixida i vam aconseguir gràcies als avenços tècnics que als menjadors de la ciutat es poguessin muntar els retaules. I tot gràcies a l’esforç, la dedicació de la gent del Patronat Foc Nou. “
El Sr.Macaya cuidava fins a l’últim detall de tota l’organització. I per això es va preocupar de promoure fins i tot l’himne dels retaules. Una creació de Joan Enric Peris amb uns motets molt inspirats que avui em ve de gust recordar
Hem trobat Jesús Infant
En els braços de Maria;
És la nit que s’ha fet dia;
No ens mourem del seu voltant.
I l’estel des de Betlem
El camí ja ens assenyala;
El Pessebre ens fa d’escala:
Fins al cel arribarem.
Aquesta nit el Sr.Macaya ha agafat l’escala del seu pessebre i s’ha enfilat cap al cel. Que es preparin allà dalt. Segur que ja en deu tenir a punt alguna de grossa.
